Nacionalismes a Espanya: Catalanisme, Basquisme, Valencianisme i Andalusisme
Punt 3: Nacionalismes a Espanya
Catalanisme
El catalanisme va sorgir al segle XIX, coincidint amb el creixement de la burgesia industrial i de negocis. Aquest moviment va propiciar el renaixement de la llengua i la cultura catalanes a través de la Renaixença, un moviment cultural i literari amb objectius centrats en la recuperació de la llengua i la identitat catalanes.
Les primeres formulacions catalanistes van ser impulsades per Valentí Almirall, qui va presentar un Memorial de Greuges a Alfons XII, denunciant l'opressió de Catalunya. Posteriorment, un grup d'intel·lectuals va crear la Unió Catalanista, que va establir les bases del moviment a les Bases de Manresa.
La Crisi del 98 va ser decisiva per a l'expansió del catalanisme, ja que va evidenciar la decadència del sistema de la Restauració i va allunyar la burgesia industrial dels partits dinàstics. Com a resposta, es va crear la Lliga Regionalista, un partit que lluitava contra la corrupció i el sistema de la Restauració, i que defensava el reformisme social i l'autonomia de Catalunya.
Nacionalisme Basc
El nacionalisme basc, liderat per Sabino Arana, reivindicava la reintegració dels drets forals històrics. Els nacionalistes bascos consideraven que calia defensar la societat tradicional, rural i catòlica, proposant la separació de l'Estat espanyol. Van crear un nacionalisme basc que divulgava un discurs basat en l'ètnia basca i el genuisme basc, rebutjant els anomenats maketos (emigrants castellans) i promovent un fort integrisme religiós.
El discurs d'Arana va anar moderant-se amb el temps, canviant els postulats independentistes inicials per posicions més autonomistes en partits posteriors.
Valencianisme i Andalusisme
El valencianisme va néixer com a reivindicació de la llengua i la cultura pròpies. Figures com Teodor Llorente van ser clau en aquest procés. Més tard, Vicente Blasco Ibáñez va destacar per reivindicar les peculiaritats dels valencians i les institucions pròpies de València. Al segle XX, es va crear un moviment polític valencianista, i el 1904 es va fundar València Nova, una assemblea regionalista que va ser el primer grup polític valencianista.
A Andalusia, el republicanisme federal va comportar la difusió d'un incipient sentiment andalusista. Això va provocar la creació d'una Constitució Federal Andaluza, que plantejava un programa d'autogovern per al territori andalús. Un grup d'intel·lectuals va proposar la definició de la identitat andalusa amb objectius polítics concrets.