El naixement i consolidació del catalanisme polític
El catalanisme polític
A finals del segle XIX, el moviment catalanista va anar més enllà de les reivindicacions literàries i va adoptar un paper polític que reivindicava el reconeixement del particularisme català i demanava el dret a l'autogovern.
Els inicis: Valentí Almirall
El 1880, Valentí Almirall, un dels principals impulsors del catalanisme polític, va promoure el primer congrés catalanista, on va expressar diverses idees com el federalisme republicà. Cal destacar que La Jove Catalunya va ser la primera associació catalanista fundada el 1870. El 1881, Almirall es va distanciar de Pi i Margall per impulsar una acció política específicament catalana.
Al primer congrés catalanista es va acordar la formació del Centre Català (1882), que reivindicava la llengua, el dret civil, la divisió comarcal i el proteccionisme econòmic. El 1883 es va convocar el segon congrés, que va quedar inacabat per discrepàncies ideològiques entre els diferents sectors.
El fracàs de l'ampliació de les bases
El projecte d'Almirall, recollit a l'obra Lo Catalanisme, buscava una organització interclassista, però va resultar inviable. El seu catalanisme era massa republicà per a la burgesia i no prou social per a les classes populars. Això va conduir a l'escissió del Centre Català el 1887 i a la formació de la Lliga de Catalunya, amb figures com Narcís Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Àngel Guimerà.
Aquesta organització, de caràcter més conservador, va connectar millor amb la burgesia. Entre les seves fites destaquen:
- El Missatge a la Reina Regent (1888), demanant l'autonomia.
- La campanya contra la reforma del Codi Civil, considerada la primera victòria del catalanisme.
El Memorial de Greuges
Escrit per Almirall i presentat a Alfons XII el 1885, és considerat el primer manifest polític del catalanisme, recollint les queixes contra el govern espanyol.
El catalanisme conservador i les Bases de Manresa
A la dècada del 1890 va emergir el catalanisme conservador, influenciat pel vigatanisme (impulsat pel clergat de Vic i la revista La Veu de Montserrat). El 1891 es va constituir la Unió Catalanista per agrupar totes les entitats del moviment. El 1892, a l'Assemblea de Manresa, es van aprovar les Bases de Manresa, que reclamaven la sobirania de Catalunya, l'oficialitat de la llengua i el restabliment de les institucions pròpies.
El catalanisme com a regeneracionisme
La crisi del 98 va afavorir el catalanisme. El 1901 es va crear la Lliga Regionalista, que va dominar la vida política catalana. L'èxit de la Candidatura dels Quatre Presidents (Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres) va marcar el pas d'una política basada en conservadors i liberals a una basada en republicans i catalanistes.