El naixement del moviment obrer: Història i ideologies
El naixement del moviment obrer
Els primers passos: luddisme i sindicats
El moviment obrer va sorgir quan la concentració d’obrers a les fàbriques va fer prendre consciència de la dura situació laboral, intentant millorar-la.
- Luddisme: Primeres reaccions contra les males condicions. Van ser actes espontanis i molt violents dels obrers destruint les màquines, a les quals culpaven d’aquella situació.
- Cartisme: Primer moviment organitzat amb fins laborals i polítics entre 1838 i 1848. Va suposar una gran mobilització a la Gran Bretanya per presentar al Parlament la Carta del Poble, un document en què es reclamaven drets laborals i el sufragi universal, ja que en aquell moment els obrers no tenien dret al vot.
El dret d’associació es reconegué per primera vegada a la Gran Bretanya el 1824, donant lloc als primers sindicats (Trade Unions), que reclamaven:
- Millores salarials.
- Reducció de la jornada laboral.
- Supressió del treball infantil.
El principal instrument de pressió era la vaga. El 1833 es va produir la unió nacional de totes les Trade Unions.
La ideologia obrera: marxisme i anarquisme
El marxisme o socialisme científic
Karl Marx i Friedrich Engels van publicar el 1848 el Manifest Comunista, on van formular les seves teories. Afirmaven que la història és una lluita de classes entre opressors (burgesia) i oprimits (obrers).
Marx defensava emprendre una revolució per destruir el capitalisme i donar el poder als treballadors. Després d’una fase de dictadura del proletariat, s’arribaria a una societat comunista sense classes socials i sense propietat privada. Els partits socialistes es van desenvolupar a partir de 1875.
L'anarquisme
L'anarquisme va tenir com a ideòlegs Joseph Proudhon i Mikhaïl Bakunin. S’oposaven a qualsevol forma d’estat i proposaven substituir-lo per associacions voluntàries entre les persones. Defensaven la col·lectivització de la propietat i rebutjaven els partits polítics.
Les internacionals obreres
El 1864, les organitzacions obreres van fundar l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), que va desaparèixer poc després pels desacords entre socialistes i anarquistes.
Més tard, el 1889, els dirigents socialistes fundaren la Internacional Socialista (Segona Internacional) per coordinar les organitzacions obreres marxistes, d'on va sorgir la celebració del Primer de Maig.
A poc a poc, el moviment obrer va anar aconseguint èxits com la reducció de la jornada laboral i la limitació del treball infantil.