Napoleó Bonaparte: Del Consolat a la Caiguda de l'Imperi (1799-1815)
El Consolat (1799-1804): L'Ascens de Napoleó
L'any 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804). Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari, reflectit en la Constitució del 1800, que no considerava la separació de poders ni incloïa una declaració de drets.
Reformes del Consolat
Durant aquest període, es van dur a terme importants reformes:
- Va establir el liberalisme econòmic.
- Per impulsar la indústria i el comerç, va crear el Banc de França.
- Va firmar un Concordat amb l'Església.
Napoleó se sentia tan poderós que el 1802 es va fer nomenar cònsol vitalici i el 1804 es va coronar emperador.
L'Imperi Napoleònic i l'Expansió (1804-1811)
El prestigi i el poder de Napoleó es van fonamentar en la seva extraordinària capacitat militar, que li va permetre derrotar els monarques absoluts. El 1811, l'Imperi Napoleònic s'estenia d'Alemanya a Espanya i, excepte la Gran Bretanya, bona part de la resta d'Europa era sota el control de França.
La Difusió de les Idees Liberals
A tots els països annexats o sota influència francesa, els monarques absoluts van ser enderrocats i s'hi van imposar les idees revolucionàries:
- La supressió dels drets senyorials, dels delmes i dels privilegis nobiliaris.
- La consagració de la llibertat i de la igualtat legal.
- També es va proclamar la llibertat econòmica, el dret a la propietat i la llibertat religiosa.
Les campanyes militars napoleòniques van contribuir a l'expansió de les idees liberals per Europa.
Les Contradiccions de l'Ocupació Francesa
Però, al seu torn, els exèrcits francesos van sotmetre per la força les nacions ocupades i van col·locar al tron familiars de Napoleó o generals del seu exèrcit. A més, van afavorir els interessos materials de França (cobrar impostos, fer negocis o apropiar-se de les riqueses). Tot això va desencadenar forts sentiments nacionals contra la França invasora.
El Declivi de l'Imperi i la Caiguda de Napoleó
L'aixecament protagonitzat pels espanyols el 1808, contra la invasió i la imposició d'un rei estranger (Josep Bonaparte), va marcar l'inici del declivi de l'Imperi Napoleònic.
El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó va abdicar i va ser exiliat a l'illa d'Elba, d'on va sortir el 1815 per reprendre el poder durant un període breu (els Cent Dies). Després de ser derrotat a Waterloo pels exèrcits britànic i prussià (1815), va abdicar una altra vegada i va ser desterrat a l'illa de Santa Helena.