Napoleó Bonaparte i l'Europa de la Restauració (1799-1815)
Napoleó Bonaparte (1799-1814)
La França de Napoleó Bonaparte
El Consolat va redactar una nova Constitució, que establia un executiu fort, limitava el sufragi als més rics i anul·lava la Declaració dels Drets. Durant els anys del Consolat, Napoleó va posar fi a les protestes populars i va reprimir el jacobinisme i les tendències democràtiques.
Es va coronar emperador.
Un cop va haver establert un control ferri de l’ordre públic, Napoleó va emprendre la creació de les noves institucions i tot un seguit de reformes que consolidessin les conquestes del 1791.
El domini d’Europa
L’acció exterior va ser l’altre gran component de l’etapa napoleònica. Napoleó va emprendre una política de conquestes que va dur a dominar Europa des de l’Elba fins a la Península Ibèrica.
La seva condició d’invasors, l’ús de la força i l’explotació econòmica dels territoris conquerits van generar fortes resistències.
Napoleó va ser derrotat definitivament per les potències aliades a la batalla de Waterloo i confinat a l’illa de Santa Helena fins a la seva mort.
L’Europa de la Restauració
El sistema de la Restauració: el Congrés de Viena
Les grans potències es van reunir al Congrés de Viena (1814-1815) sota la direcció del canceller austríac Metternich, que va ser el gran inspirador dels principis de la Restauració.
El retorn de l’absolutisme es va fonamentar en el rebuig de la revolució i en el legitimisme, que reconeixia el dret dels monarques hereditaris, deposats per Napoleó, a recuperar el seu tron.
A França va promulgar una carta atorgada, que reconeixia alguns drets polítics i el funcionament de dues cambres amb atribucions limitades. A alguns llocs d’Europa com Espanya, la restauració va suposar el restabliment de l’Antic Règim, mentre que a la Gran Bretanya es va mantenir el sistema parlamentari.
La reordenació del mapa europeu
L’objectiu del Congrés de Viena era equilibrar les forces de les grans potències per mitjà del repartiment de les restes de l’Imperi Napoleònic i de les zones d’influència al món.
- La celebració de congressos per arbitrar solucions davant de possibles alteracions de l’equilibri territorial.
- I de l’altra, el dret d’intervenció, en els països amenaçats per una revolució liberal, de l’exèrcit de la Santa Aliança, que estava format per França, Rússia i Àustria.