Narcís Oller i el Realisme en la Literatura Catalana
Narcís Oller i la Renaixença
La Renaixença és un procés global de recuperació de la societat catalana, de la seva llengua i de la seva literatura. Aquest moviment sorgeix primer en la burgesia i, posteriorment, s'estén a les classes més populars com a conseqüència de la Revolució Industrial. Una de les causes més importants de la Renaixença fou la difusió del romanticisme per tota Europa.
El realisme narratiu del segle XIX
El realisme narratiu del segle XIX es contraposa a la recreació del passat feta pels romàntics historicistes. Els autors realistes van fugir de la visió idealitzada i folklòrica del costumisme, pretenent reproduir la realitat tal com és. Es va conservar la descripció d’ambients pintorescos i rurals, alhora que es va centrar en les vivències dels burgesos i el problema del seu enriquiment ràpid. El novel·lista més important d'aquest període és Narcís Oller.
Obres destacades de Narcís Oller
La producció literària de Narcís Oller és molt àmplia. Inicialment, va escriure Croquis del natural, un recull de quatre relats curts. Les seves obres més importants són Papallona i L’escanyapobres.
Anàlisi de les obres principals
- Papallona: La Toneta, una al·lota pobra, és seduïda i abandonada per una «papallona» (un seductor) de classe social més elevada. Finalment, i just abans de morir, aconsegueix casar-s'hi. La trama és pròpia de la novel·la fulletonesca romàntica, però les descripcions minucioses d’ambients la situen entre el realisme i el naturalisme.
- L’escanyapobres: Tracta sobre la Tuies, una dona avara i vídua que es casa amb l'Oleguer, un usurer. La passió pels diners porta el protagonista a una mort tràgica. Amb aquesta obra, Oller s’introdueix de ple en el naturalisme en descriure l’avarícia de manera profunda i crua.
Tècniques narratives
Les característiques generals de la producció d'Oller són l'ús d’un narrador omniscient i un discurs indirecte lliure. Són tècniques que ajuden a analitzar la problemàtica social sense perdre l’objectivitat. Així, la descripció dels personatges sol ser psicològica i profunda.