Narcís Oller, Verdaguer i Guimerà: Pilars de la Renaixença

Narcís Oller i el Realisme a Catalunya

Narcís Oller: la consolidació de la burgesia com a classe dominant va provocar, en l’art i la literatura, una reacció contra els ideals del Romanticisme. Aquest nou corrent s’anomenà Realisme.

A Catalunya, la transició del Romanticisme cap al Realisme va passar per l’aparició del gènere anomenat quadre de costums. Els autors d’aquest gènere, davant dels canvis socials que va provocar la industrialització, escrivien per explicar un món que estava a punt de desaparèixer.

Trajectòria de Narcís Oller

Va néixer a Valls el 1846 i és considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Els seus primers anys els va viure en un ambient culte i liberal. Va estudiar dret a Barcelona i, posteriorment, va compaginar la seva professió d’advocat amb l’activitat literària.

Oller va començar a escriure en castellà i amb un estil romàntic, tal com corresponia a l’època.

Jacint Verdaguer i la poesia èpica

Jacint Verdaguer va néixer el 1845. Entrà al Seminari de Vic als deu anys i als vint ja havia guanyat primers premis als Jocs Florals de Barcelona. De caràcter temperamental, va haver d’enfrontar-se a diversos problemes íntims i socials. La seva producció més important la podem trobar en els diversos gèneres de la poesia:

• Pel que fa a la poesia èpica, els dos poemes més importants són L’Atlàntida i Canigó.
• El primer poema es basa en l’enfonsament del continent dels atlants i el pressentiment de la descoberta d’Amèrica.
• El segon se situa en la Catalunya medieval, en la línia romàntica i de la Renaixença de reivindicar el passat de la nació.

Natura, cristianisme i pàtria són els temes d’aquestes obres. Cal destacar la llengua que utilitza Verdaguer sobretot per dos motius: primer, per l’abundància de lèxic i la seva puresa; i en segon lloc, perquè es basa en la parla viva.

Àngel Guimerà i la Renaixença

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i no es va instal·lar al Vendrell fins al 1853. Aquest fet és important perquè s’aprecia una voluntat radical d’integrar-se, tant en els seus discursos catalanistes com en el conreu d’una poesia patriòtica capdavantera en el moviment de la Renaixença.

Guimerà s’implicà a fons en la Renaixença com a fundador de la publicació del mateix nom. Pel que fa a la seva obra, va destacar com a dramaturg i va prendre el relleu de Frederic Soler com a primera figura de l’escena catalana a la darrera dècada del segle XIX.