Narrativa Catalana de Postguerra: Rodoreda, Calders, Villalonga i Valor

Altres llengües estrangeres5,09 KB

La narrativa catalana de postguerra (1940-1960)

Les circumstàncies polítiques de la postguerra expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins al començament dels anys seixanta tendeixi a rebutjar el tractament directe de la realitat i a explicar-la de maneres diverses.

Principals línies temàtiques i estilístiques

  • Narrativa imaginativa o fantàstica: Alguns autors expliquen la realitat a través de la simbologia i del mite, com *Jordi Sarsanedas* i el seu recull de contes ***Mites***. Altres, com *Joan Perucho* i *Pere Calders*, van conrear una obra que pot llegir-se metafòricament.
  • Novel·la psicològica: Novel·les com les de *Mercè Rodoreda*.
  • Línia realista: Inclou novel·listes com *Manuel de Pedrolo* i *Josep Maria Espinàs*. A més, destaquen *Joan Sales*, *Baltasar Porcel* i *Enric Valor*.

Pere Calders: Humor, ironia i l'absurd quotidià

Calders es consolidà com un dels narradors més originals de la literatura catalana alguns anys més tard. Utilitza l'humor (moltes vegades basat en jocs de paraules i contrasentits) i la ironia contemporània, presentant les peripècies humanes en un món on no tot és lògic i coherent.

Obres destacades de Calders

  • Contes: Cròniques de la veritat oculta, Invasió subtil i altres contes, Tot s'aprofita.
  • Novel·les: L'ombra de l’atzavara i Ronda naval sota la boira.

La realitat en l'obra de Calders

Les seves obres inclouen personatges abúlics i conformistes, l'existència dels quals queda trasbalsada de manera imprevista per un fet il·lògic, màgic, del món del somni o del desig. Aquest fet fa veure l'absurditat acceptada i convencional, i deixa oberta la possibilitat d'entreveure una veritat oculta més real i més plena.

Llorenç Villalonga: Psiquiatria i sàtira mallorquina

Va néixer a Mallorca, viatjà a París on es va especialitzar en psiquiatria i es va posar en contacte amb la cultura francesa.

  • ***Mort de Dama***: L'obra que retratava i satiritzava els nuclis més tradicionals de l'illa.
  • ***Bearn o La sala de les nines***: L'obra més important de Villalonga, que reflectia la realitat i l'existència humana.

Estructura de Bearn o La sala de les nines

L'estructura té dues parts:

  1. La primera part narra l'aventura romàntica de Don Toni de Bearn amb la seva neboda Xima a París.
  2. La segona part on Don Toni retorna al costat de la seva esposa, Dona Maria Antònia.

Mercè Rodoreda: Exili, veu femenina i simbolisme

Per fugir d'una vida amb poques expectatives, començà a escriure col·laboracions en publicacions periòdiques. Es va exiliar i es va establir a Ginebra. Va tornar a Catalunya a mitjan anys setanta.

Estil i temes

Narra en primera persona per part d'un personatge femení, amb gran introspecció psicològica i lirisme.

Obres clau de Rodoreda

  • El 1962 publicà ***La plaça del diamant***, en què narra la història d'una dona de les classes populars i, a través d'aquesta, els esdeveniments col·lectius que va viure.
  • Altres novel·les destacades: ***El carrer de les camèlies***, ***Jardí vora el mar*** i ***Mirall trencat***.

Evolució posterior

A partir de ***La meva Cristina i altres contes***, la narrativa de Rodoreda és cada vegada més simbolista i fantàstica, culminant en ***Viatges i flors*** i ***Quanta, quanta guerra...***.

Enric Valor: El gran narrador valencià i difusor lingüístic

Va néixer a Castalla (Alacant), col·labora en premsa valenciana. És el principal difusor de la normativa de Fabra al País Valencià. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i va ser nomenat Doctor Honoris Causa.

Importància de la seva obra

L’obra novel·lística d’Enric Valor és comparable, per la seva qualitat i les seves dimensions, a la de Rodoreda a Catalunya i la de Villalonga a Mallorca.

Activitat durant el Franquisme

Durant el franquisme, va difondre la gramàtica normativa a través de “Millorem el llenguatge”. Va publicar les ***Rondalles valencianes***, on recull i elabora rondalles populars.

Narrativa arrelada a la comarca

Posteriorment, inicia una narrativa arrelada a la seva comarca amb:

  • ***L’ambició d’Aleix***
  • ***La idea de l'immigrant***
  • Reculls de relats: ***Narracions de la Foia de Castalla***, ***Narracions intranscendents***, ***Narracions perennes***, ***Un fonamentalista de Vinalopó*** i ***Altres contarelles***.

El Cicle de Casana

A finals dels anys setanta, publica les novel·les del *Cicle de Casana* (poble imaginari de les comarques valencianes del sud), integrat per:

  1. ***Sense la terra promesa***
  2. ***Temps de batuda***
  3. ***Enllà de l’horitzó***

Aquestes obres constitueixen una crònica de la societat rural de la primera meitat del segle XX.

Descarregar

PDF Word HTML