La Narrativa i el Teatre del Modernisme Català: Autors i Obres Clau
La Narrativa del Modernisme Català: Temes i Estils
Els Sots Feréstecs (Víctor Català)
Els sots feréstecs és una paràbola del fracàs de l’artista en el seu intent de transformar la realitat a través d’un capellà destinat a Montmany. Viu un conflicte amb una prostituta, la Rodasoques. Aquesta obra representa el conflicte entre l'esperit i l'instint (Esperit vs. Instint).
S’assembla molt al conflicte que va viure Verdaguer amb la jerarquia eclesiàstica i sectors de la burgesia catalana a l’hora de triar un capellà com a representant de la voluntat regeneracionista. Utilitza l’estil mascle.
Víctor Català (Caterina Albert)
Obres Destacades
- La infanticida (Jocs Florals)
- Drames rurals
- Ombrívoles
- Caires vius
- Solitud: La novel·la més important del Modernisme. Mila s’enfronta amb la natura, representada per un pastor. Passa per un procés d’autoconeixement. La protagonista se sent sola en la relació amb el marit i té una aventura amb el pastor, la qual també la porta a un sentiment de solitud.
Prudenci Bertrana: Espiritualitat i Sensualisme
Obres
- Josafat
- Nàufrags
Joaquim Ruyra: Catolicisme Militant
Obres
- Marines i boscatges
- Pinya de rosa
- Mallarmé
Altres Autors Narratius
- Josep M. Folch i Torres: Obres: Aigua avall, Joan Endal.
- Josep Pous i Pagès: Triomf de la voluntat i de la lluita constant. Obra: La vida i la mort de Joan Fraginals.
El Teatre Modernista Català: Etapes i Evolució
1a Etapa del Teatre Modernista (1893-1899)
Aquesta etapa ve marcada per l’actitud combativa dels modernistes que impulsen una renovació de l’escena catalana.
Característiques i Context
- L'oferta teatral creix per l’aparició de nous teatres i el creixement d’espais dedicats als espectacles populars.
- Les grans estrelles de la interpretació visiten Barcelona (BCN) i acostumen la burgesia esnob a alguns autors de París i Milà.
- Es descobreixen noves fórmules teatrals vinculades al naturalisme. Guimerà inicia una nova etapa productiva.
- Els joves modernistes com Jaume Brossa i Alexandre Cortada llancen propostes teòriques a L’Avenç, ja que no els satisfeien els progressos de Guimerà. Consideraven models els dramaturgs nòrdics i el simbolisme de Maeterlinck.
- Alguns autors joves com Ignasi Iglésias i Adrià Gual tingueren la iniciativa d’escriure teatre en català seguint models estrangers.
- A partir del 1900 apareix la influència del Wagnerisme.
Opcions Estètiques
Les opcions estètiques es concreten en:
- L’arrel regeneracionista naturalista, en línia del teatre d’idees d’Ibsen.
- L’estètica simbolista, que seguia el model de Maeterlinck.
2a Etapa del Teatre Modernista (1899-1912)
Aquest període es caracteritza per l’aparició de molts dramaturgs que segueixen la via del teatre d’idees d’Ibsen i la de filiació més simbolista de Maeterlinck.
Dramaturgs Destacats
Destaquen: Santiago Rusiñol, Joan Puig i Ferreter i Ignasi Iglésias.
Adrià Gual aconsegueix ensenyar a la burgesia catalana la manera en què calia veure el teatre, exigint-los que anessin al teatre. Demostren que l’escena era un bon mitjà per confrontar la societat amb problemes tabú.
Teatre d'Idees (Ibsenista)
- Ignasi Iglésias: L’argolla, Els vells, Les grases.
- Joan Puig i Ferreter: Aigües estancades, La dama enamorada, Drama d’humils.
Teatre Simbolista (Maeterlinck)
- Santiago Rusiñol: Llibertat, L’hèroe, L’auca del senyor Esteve.
- Adrià Gual: Lluna de neu, Nocturn, Morts en vida.