La naturalesa humana i l'ànima: Plató vs. Aristòtil
La noció de la naturalesa humana en Plató
La noció de la naturalesa humana de Plató es pot comparar amb la visió materialista i biologicista d'Aristòtil, ja que Plató considera l'ànima com un principi vital que "anima" el cos, és a dir, li dona vida, per la qual cosa si aquest principi s'exhaureix (de forma natural ha de succeir), aleshores el cos mor.
En conclusió, si la visió de Plató respon a un dualisme antropològic, en el qual el cos és vist com la presó accidental de l'ànima, la qual és immortal, per a Aristòtil cos i ànima formen una unitat indissoluble (monisme antropològic), per la qual cosa la fi de l'una significa també la fi de l'altra.
L'ànima com a principi vital i metafísic
Aristòtil entén l’ànima com a principi vital, classificant-la en:
- Ànima vegetativa
- Ànima sensitiva
- Ànima racional
Aquesta classificació es presenta en contraposició a la visió metafísica i moral de Plató, que entén l'ànima com una realitat indivisible que ha de passar per un procés de purificació, que perfeccioni les tres parts de què consta: concupiscible, irascible i racional.
Concepció de Plató sobre l’ànima i el jo
La concepció de Plató sobre l’ànima és comparable amb la doctrina de l’ànima dels pitagòrics. Ambdós creien en la transmigració de l’ànima i la seva purificació. Segons ambdues teories l’ànima, immortal, entra al cos i aquest esdevé una presó. L’objectiu de l’ànima és purificar-se i, per això, ha de renunciar als plaers de la vida. Quan el cos mor, si l’ànima s’ha purificat podrà ser lliure; si no, es reencarnarà en un altre ésser (superior o inferior).
L'estructura de l'ànima i l'organització social
Però la teoria de Plató va més enllà i classifica l’ànima en tres parts, cadascuna amb la seva funció, que han d’estar en ordre i harmonia per tal de poder purificar-se. Si l’ànima tendeix a la part concupiscible regida pel desig, mai no es purificarà. Aquí rau la diferència entre Plató i els pitagòrics: la teoria de Plató és més extensa i més detallada.
A més a més, la teoria de Plató classifica la societat segons les parts de l’ànima que regeixen en cada persona:
- Els governants: Aquells que controlen la part racional.
- Els guerrers: Aquells que controlen la part irascible.
- Els treballadors: Aquells que controlen la part concupiscible.