Naturalesa Humana i Dignitat de la Persona

1. Naturalesa i Cultura

1.1 Naturalesa

Conjunt de tots els éssers vius que existeixen subjectes a unes lleis pròpies. També es refereix, de forma general, al comportament propi d'una espècie (ex: nosaltres, la naturalesa humana comuna).

1.2 Humans

Éssers racionals descendents de primats, Homo sapiens. Tenim accions comunes que ens diferencien d'altres éssers (ex: consciència de la mort). El problema d'això és la condició cultural dels humans.

1.3 Relativisme Cultural

Impedeix una argumentació seriosa de les injustícies (ex: racisme). Sartre diu que l'home és la causa absoluta de si mateix i que som tan lliures que podem decidir el que som.

1.4 Continguts de la Naturalesa Humana

L'ésser humà és un animal racional i ha de ser tractat com un fi, no com un mitjà. És a dir, tractar els altres com volem que ens tractin. Les normes bàsiques d'acció són les lleis que marquen límits en contra dels comportaments injustos.

2. L'Experiència de Ser Persona

Quan ens mirem al mirall hi ha un misteri: la pròpia identitat des de l'exterior. I quan ens comuniquem, l'interior i l'exterior es fonen en la riquesa interior del propi jo.

2.1 Algú i no Alguna Cosa

La persona és allò que ens diferencia dels altres, és la singularitat pròpia (el meu ser respecte els altres). I també la persona és la manera de ser pròpia de tota l'espècie humana: tots som diferents, cada persona s'experimenta com algú únic, irrepetible i indestructible. La persona es construeix amb la biografia pròpia (ex: un nom o una mare que no deixa el seu fill).

2.2 Definicions de Persona

2.2.1 Coneixement i Llibertat

És la màscara que es posa per actuar i raonar. És la capacitat de distanciar-nos de nosaltres mateixos i ser conscients de la nostra existència, és a dir, l'autoconsciència que ens permet superar la pròpia subjectivitat. I això són les pròpies metes de ser lliure, que només l'ésser humà, que és centre del seu món i excèntric alhora, pot assolir.

2.2.2 Intimitat

És el nucli de la persona. Blaise Pascal diu que "el cor té raons que la raó no entén".

3. Som Persones

L'ésser humà és Homo sapiens, situat en el temps i l'espai. El jo, que no havia existit, aporta al món alguna cosa nova i d'això sorgeix el jo psicològic que és conscient: conec la meva identitat i puc reflexionar-hi. És l'estat arousal: està despert i conscient. I el jo real o ontològic és que puc actuar perquè som algú i després som conscients (ex: la vista). El fet de ser persones no exigeix la consciència actual de ser-ho (ex: nadó, Alzheimer).

3.1 Dimensions de la Persona

La naturalesa i la llibertat es manifesten en:

• Corporalitat: Entendre la realitat amb el cos, és a dir, tot el que ve de l'exterior ho entenem gràcies al cos, que és el nexe natural (ex: vivim en un univers físic, l'entenem perquè estem dins).
• Autoconsciència: Capacitat de diàleg interior. Som éssers essencials i naturalment religiosos.
• Obertura als Altres: És la necessitat de comunicació i de ser coneguts. L'home és fi en si mateix i per si mateix, és a dir, la capacitat d'estimar i ser estimat, la condició sexual i el diàleg.
• Sociabilitat: Naixem amb ella. Amb un gest ho podem saber tot (ex: si ens menteixen). Jo sóc jo i la meva circumstància, i el jo es conforma en un tu més la necessitat.

4. La Dignitat de la Persona

La persona té dignitat si actua amb els altres sense ser el centre del món, si es valora per si mateixa i si la vida humana és un valor incomparable.

4.1 Tots els Humans som Persones?

Alguns diuen que els que no raonen no són persones, cosa que és falsa (ex: ancians, persones en coma). Una persona ha de ser reconeguda pels altres, és a dir, per la comunitat humana. I també ens hem de basar en el jo real i no en el jo psicològic (ex: un nen mor, plorem pel que podia haver estat en un futur o néixer significa no raonar).

5. Panorama Històric

5.1 El Pensament Grec

• Homer: Parla del cosmos i diu que el centre de la realitat és l'ésser humà, amb un destí determinat.
• Sofística: Diu que els humans, amb la seva intel·ligència i iniciativa, estan per sobre dels altres éssers humans.
• Sòcrates: Diu que no respon la pregunta de què és l'ésser humà i que aquest ha de transcendir i reflexionar sobre si mateix, i així esdevé l'ésser moral.
• Plató: Diu que cal fonamentar les institucions socràtiques i defensa la immortalitat de l'ànima.
• Aristòtil: Diu que l'ànima està viva i és orgànica / l'ànima és immaterial i racional.
• Intel·lectualisme: És la doctrina filosòfica que podem arribar a tota la realitat i que els animals són inferiors per la sensibilitat humana. Per tant, el món grec no té la noció de persona.

5.2 Persona i Dret a l'Antiga Roma

El dret romà estableix la diferència entre home, que és tot allò que pertany a l'ésser humà, i persona, que té l'estatus jurídic de lliure.

5.3 Pensament Cristià

• Vida: És la relació entre un tu i un jo.
• Ésser Humà: Té un valor incalculable perquè és creat per Déu (Pare, Fill, Esperit Sant).

5.4 Pensament Modern i Contemporani

• Nova Visió de l'Ésser Humà: L'ésser humà és autoconsciència, és a dir, subjecte psicològic.
• Descartes: Defensa el dualisme platònic: el cos és una màquina que s'espera de l'esperit.
• Univers: És un reflex de la ment humana.
• Procés de Secularització: És la pèrdua del sentit religiós.
• Nous Pensaments sobre la Dignitat:
• Descartes: Defensa l'individu singular i la idea de l'existència.
• Corrents Personalistes: ...