Neoclassicisme i Romanticisme: Anàlisi i Obres Clau
Característiques Generals dels Moviments
Neoclassicisme
- Predomini de l'ús del marbre blanc com a material més pur.
- Les figures no expressen sentiments.
- L'artista s'inspira en la història com a experiència humana.
- Donaven molta importància al nu com a representació ideal, com en el món clàssic.
- S'eviten els moviments violents, es redueix a un pla frontal.
Romanticisme
- Predominen les composicions dinàmiques, plenes de moviment.
- Els autors expressen els seus sentiments i percepcions.
- Es dona importància a temes històrics.
- Idees de la Revolució Francesa: “Llibertat, Igualtat, Fraternitat”.
- Mostren interès per l'exòtic, l'imaginari i l'irracional.
El Neoclassicisme: Jacques-Louis David
Context Històric
El Neoclassicisme francès va sorgir amb Lluís XV i Lluís XVI, però durant la Revolució Francesa i l'Imperi de Napoleó va arribar a la màxima expressió. Va ser un art que rebutjava els estils anteriors i volia distanciar-se de la nova burgesia i de la seva classe social.
Autor: Jacques-Louis David
En el seu viatge a Itàlia, David es va influenciar de l'antiguitat clàssica que va marcar el seu estil. En tornar a París, amb els seus quadres, va ser nomenat el millor representant contra la frivolitat del Rococó. També va pintar nombrosos quadres per a Napoleó.
Estil Neoclàssic
- Les figures no expressen sentiments.
- L'artista s'inspira en la història com a experiència humana.
- S'aplica una perspectiva lineal, situant els personatges en un únic pla.
- Predomini del dibuix sobre els colors per donar efectes.
- Donaven molta importància al nu com a representació ideal, com en el món clàssic.
Descripció de l'obra: El jurament dels Horacis
David equilibra la composició amb la perfecta integració de les figures en l'espai arquitectònic i assigna un dels tres arcades del fons a cada grup o figura. Els homes van vestits com romans, i es presenta constantment el número 3: tres germans, pare amb tres espases, les dones i els nens. L'enrajolat del terra i les parets proporcionen una perspectiva lineal que té com a centre compositiu les espases que porta el pare a les mans.
David té molta cura en perfilar les figures, i prioritza la línia recta en els cossos masculins, creant agressivitat, i les línies ondulades en els cossos femenins, creant sentiments. Predominen els colors grisos, ocres i vermells. Els colors foscos es troben al fons de la pintura, i els clars en les figures. El vermell és el que més destaca, i l'aplica en les tres parts del quadre, per equilibrar cromàticament l'escena. Tota la pintura està enfocada amb una llum tènue que entra per l'esquerra, però no s'aprecia cap llum visible.
Curiositat: Hi ha una dona vídua amb un infant al costat de les dones, segurament per crear dramatisme.
El Romanticisme: Eugène Delacroix
Context Històric
Sorgeix a Europa després de la caiguda de Napoleó. Coincideix amb l'oposició de la burgesia a la Restauració de l'Absolutisme i el retorn a l'Antic Règim imposat pel Congrés de Viena, i els moviments liberals a favor de les independències nacionals del segle XIX. Es basa principalment en la llibertat. L'origen és la pèrdua de fe en la raó i la prioritat al sentiment. Es pinta segons les idees i sentiments individuals.
Autor: Eugène Delacroix
Delacroix va començar la seva formació en la còpia dels vells mestres del Louvre, i la seva tècnica el va fer viatjar a Anglaterra. També va viatjar al Marroc, on va adquirir una rica i variada influència visual. En tornar a França, va ser el pintor i decorador d'edificis públics.
Descripció de l'obra: La Llibertat guiant el poble
Estructura la composició de la pintura a partir d'un triangle: la bandera tricolor de França és el vèrtex superior, i els cossos morts del terra la base. La figura femenina és el centre de l'obra. Crea una gran mobilitat en l'escena, amb les línies corbes i les actituds, i elevant la figura principal.
Es divideix en diferents plans:
- Cossos dels difunts.
- La Llibertat amb la bandera, l'estudiant armat, el moribund i el burgès.
- Població revoltada.
- Torres de Notre Dame, que permeten situar l'escenari.
Cromàticament, es presenten tonalitats fosques i ocres, i ho trenca amb els colors blanc, blau i vermell de la bandera. També presenta un focus de llum irreal, per destacar la figura de la dona i altres cossos, com el mort que hi ha davant seu.
Tema de l'obra
Aquest quadre transforma en al·legoria els fets revolucionaris del 1830 a París que van posar fi al regnat dels Borbons a França i va començar una monarquia constitucional. La seva finalitat és remarcar el sentiment de rebel·lió dels francesos. S'hi representen diverses classes socials: el burgès (home del barret de copa amb fusell), la classe menestral (camisa blanca i sabre), els joves (canvi de futur) i la multitud popular. Al mig, la figura femenina mig nua onejant la bandera tricolor, és la personificació de la llibertat.