Neodarwinisme i Proves de l'Evolució: Conceptes i Evidències
Neodarwinisme: Conceptes Clau
La variabilitat de la descendència en els organismes amb reproducció asexual és deguda a les mutacions. En els organismes amb reproducció sexual, és deguda a la recombinació genètica que es produeix durant la meiosi. Les mutacions es produeixen a l'atzar i, per tant, poden ser favorables o desfavorables; són preadaptatives, ja que creen la variabilitat sobre la qual ha d'actuar la selecció natural.
Principis del Neodarwinisme
- El procés evolutiu es basa en els principis darwinistes de la variabilitat de la descendència i la selecció natural.
- La variabilitat de la descendència és deguda a la mutació i la recombinació genètica. Les mutacions creen nous gens, mentre que la recombinació crea noves combinacions de gens.
- El que evoluciona són les poblacions i no pas els individus. Les poblacions perduren i canvien; els individus moren.
- Els factors que fan variar les freqüències gèniques d'una població són la selecció natural, les mutacions, les migracions i la deriva genètica.
- Perquè una població arribi a generar una espècie diferent, ha d'estar aïllada de les altres poblacions.
Les Proves de l'Evolució: Evidències Científiques
L'observació de la natura permet descobrir unes realitats que es poden explicar de manera més convincent si s'admet l'evolució de les espècies. Aquestes realitats reben el nom de proves de l'evolució.
Proves Taxonòmiques
La classificació dels éssers vius es basa en criteris de semblança. Totes les espècies semblants s'agrupen dins del mateix gènere; els gèneres semblants, en famílies, etc. Segons la teoria evolucionista, les semblances es donen perquè tenen un avantpassat comú, és a dir, procedeixen d'una mateixa espècie. Per exemple, l'ornitorinc té característiques tant de rèptils com de mamífers, la qual cosa queda més ben explicada per un procés evolutiu des dels rèptils fins als mamífers que per la creació independent dels dos grups.
Proves Biogeogràfiques
Es basen en la distribució de les espècies. Com més llunyanes estan dues zones, més diferències presenta la seva flora i fauna. Aquesta prova s'explica millor si les espècies han colonitzat zones. Per exemple, l'existència de tantes espècies diferents de pinsans en unes illes es pot entendre si s'accepta que procedeixen de la mateixa espècie que va colonitzar l'arxipèlag. Després, els descendents van quedar aïllats en diferents illes i es van diversificar segons la manera d'alimentar-se pel tipus de plantes. Aquest fenomen es coneix com a Radiació Adaptativa.
Proves Paleontològiques
Es basen en l'estudi dels fòssils. A través d'ells, es pot observar un augment de la diversitat d'espècies i un augment de la complexitat estructural dels organismes al llarg del temps geològic.
Proves Anatòmiques
Es basen en la comparació d'òrgans entre diferents espècies. Se'n distingeixen dos tipus:
Òrgans Homòlegs
Tenen un mateix origen embriològic i, per tant, la mateixa estructura interna, però amb una funció i forma que pot ser diferent. Per exemple, l'ala d'un ratpenat i el braç de l'ésser humà tenen un os intern allargat seguit de dos ossos allargats i dos ossos petits. Aquesta semblança no té explicació si les espècies no estan emparentades, i sí que en té si es considera que totes les espècies procedeixen d'un avantpassat comú que ha sofert una evolució biològica. Així doncs, els òrgans homòlegs indiquen un parentiu evolutiu amb avantpassats comuns.
Òrgans Anàlegs
Tenen un origen embriològic i una estructura interna diferent, però exerceixen la mateixa funció. Per exemple, les ales d'un insecte i les d'un ocell que, gràcies a la evolució convergent, exerceixen la mateixa funció: volar.
Òrgans Vestigials
Òrgans que també s'utilitzen com a prova de la teoria evolucionista són els òrgans vestigials, sense funció específica i l'extirpació dels quals no comporta una disminució en l'aptitud de l'individu. Per exemple: l'apèndix vermiforme, el pèl del pit i de l'esquena, i també el fet que el còccix estigui format per uns quants ossos soldats.
Proves Embriològiques
Es basen en l'estudi comparat del desenvolupament embrionari dels animals. Seguint la llei biogenètica, l'ontogènia (o desenvolupament embrionari) és una recapitulació curta de la filogènia (o seqüència d'espècies ancestrals).
Proves Bioquímiques
Es basen en l'estudi comparat de les molècules dels diferents organismes. S'ha constatat que, com més semblança morfològica hi ha entre dos organismes, més coincidència hi ha entre el tipus de molècules que els construeixen. Actualment, els mètodes més utilitzats per comparar organismes són la seqüència de nucleòtids d'ADN nuclear, d'ADN mitocondrial, d'ARN ribosòmic i la seqüència d'aminoàcids de diverses proteïnes.
Proves Serològiques
Es basen en l'estudi comparat de les reaccions d'aglutinació de la sang en els diferents organismes. Per exemple: l'estudi de la similitud bioquímica entre els grans primats.