La neutralitat d'Espanya durant la Segona Guerra Mundial
Per què Espanya no va intervenir en la Segona Guerra Mundial
A l'inici de la Segona Guerra Mundial, malgrat que el govern de Franco va declarar la neutralitat, mostrava simpatia envers les potències de l'eix, que l'havien ajudat durant la Guerra Civil.
Després de la victòria alemanya sobre França, Espanya va declarar la no-bel·ligerància.
El cunyat de Franco va proposar que voluntaris espanyols (División Azul) donessin suport a les tropes alemanyes que combatien contra l'URSS. Quan la guerra va començar a ser clarament desfavorable a les potències feixistes, la División Azul es va retirar.
La consolidació del franquisme
La necessitat d'un canvi d'imatge
El franquisme va haver d'assumir que si volia sobreviure havia de distanciar-se del feixisme. El discurs oficial el va presentar com un règim catòlic, conservador i anticomunista. Aquesta nova fase va comportar la marginació del falangisme.
Els anys del boicot internacional (1945 - 1947)
La postguerra mundial va suposar per al franquisme una etapa d'aïllament i de rebuig internacionals.
Espanya gairebé no va rebre ajudes econòmiques: no es va poder beneficiar del programa d'ajuda nord-americana a Europa (Pla Marshall), i va ser exclosa de la nova aliança defensiva occidental.
La Guerra Freda salva el franquisme
La configuració dels dos blocs antagònics (URSS i EUA) i el començament de la Guerra Freda van alterar la situació internacional. Aquest context nou era més important per als Estats Units i per als països occidentals comptar amb un bon aliat en la lluita contra el comunisme, que pressionar el règim franquista per tal de forçar-ne la democratització del sistema polític.
Les condemnes verbals al franquisme es van mantenir; però poc a poc es va donar pas a l'acceptació internacional del règim.
La institucionalització del règim
El règim va elaborar les Leyes Fundamentales, que no tenien res a veure amb una constitució democràtica.
Les Corts Espanyoles no tenien cap representació democràtica i tots els seus membres, els procuradors, eren designats des del poder. Era una representació corporativa per terços: el sindical, i el d'entitats, i d'administració local (ajuntaments i diputacions). D'aquest sistema en van dir democràcia orgànica.
En el pla territorial, el govern exercia el poder per mitjà dels governadors civils de cada província. La Ley de Unidad Sindical va organitzar els sindicats verticals.
La política econòmica de l'autarquia
Un dels objectius inicials del franquisme va ser aconseguir autosuficiència econòmica (autarquia). La política autàrquica va tenir tres grans àmbits d'actuació:
·La reglamentació de comerç exterior. Va passar a ser regulat per l'Estat, va reduir les importacions de productes imprescindibles.
·El foment de la indústria. Sobretot la d'interès estratègic, amb la finalitat d'assegurar la independència militar i política de l'Estat.
·La regulació estatal de la comercialització i dels preus. Va afectar sobretot al sector agrari.
El resultat de la política autàrquica va ser un estancament econòmic profund.
Racionament, mercat negre i estraperlo
El mercat estava sota el control de l'Estat. Els agricultors estaven obligats a lliurar tota la producció a un preu també regulat. La taxació dels preus dels aliments per sota del valor real va comportar que molts productors preferissin amagar la producció per vendre-la al mercat negre a un preu tres o quatre vegades superior a l'oficial i obtenien així uns guanys més elevats.