Nietzsche i Kant: El Superhome i l'Ètica del Deure
El missatge i la filosofia constructiva de Nietzsche
La filosofia de Nietzsche es pot desglossar en diversos punts clau:
- a) Mort de Déu: És la condició necessària per a l’aparició del Superhome. Representa una oportunitat per a l'home superior, però també el perill de l'aparició de l'últim home.
- b) Nihilisme: Es divideix en el nihilisme passiu (representat pel camell) i el nihilisme actiu (representat pel lleó).
- c) Superhome: És el fruit de tres transformacions: el camell ("tu has de"), el lleó ("jo vull") i el nen (que projecta nous valors i una llibertat positiva).
- d) Voluntat de poder: Entesa com a energia creadora i voluntat com a perspectiva. L’ésser és esdevenir i la seva interpretació és perspectiva. Els fets són formes buides que cada individu s’encarrega d’omplir, de dotar de sentit, el qual variarà segons l’instant i l’individu.
Tota perspectiva és parcial i subjectiva, i seria erroni creure que hi ha alguna de les perspectives possibles que es pogués considerar l’única certa. Tanmateix, totes les perspectives no tenen el mateix valor. El valor està determinat per si potencien i intensifiquen la vida o si, per contra, són contràries a aquesta.
L'etern retorn i l'Amor fati
e) Etern retorn: Representa el "sí" a la vida. És el pensament més complex i profund de Nietzsche. Considera una concepció circular del temps en la qual tot ja ha existit i tot tornarà a ser. Torna la grandesa i la misèria. Això ens porta a l'"Amor fati": l'amor al destí, estimar la vida i estar disposat a tornar-la a viure en cada instant de la mateixa manera.
L'ètica de Kant i la seva fonamentació
La fonamentació de la metafísica dels costums
La fonamentació de la metafísica dels costums és la primera obra ètica d'Immanuel Kant, on intenta trobar un referent moral universal. Amb això en ment, elaborarà una ètica autònoma, amb caràcter formal, ja que no es pot establir cap bé o finalitat de la conducta moral (com, per exemple, la felicitat o la vida) més enllà del compliment del deure moral (deontologisme ètic).
Els postulats de l’ètica kantiana són precisament les idees que la raó pura no podia acceptar: la llibertat en el món, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu.
La crítica de Nietzsche a l'ètica kantiana
Per a Nietzsche, la moral noble és la d’aquells que són capaços d’assumir la vida amb tota la seva plenitud i reflecteix la capacitat creadora. Així, la moral no pot estar fonamentada en cap idea més enllà de la vida mateixa perquè, si no, es converteix en la moral dels esclaus, la que ens ha fet presoners de valors ficticis.
Nietzsche criticarà l’ètica de Kant perquè considera que encara arrossega els valors occidentals (idees de la raó pràctica). Diu que, per una banda, Kant rebutja la metafísica i critica la raó (Raó Pura), però, per l’altra, accepta les idees de la raó i les torna a introduir a l’ètica.