Nietzsche i el Rock & Roll: La filosofia dionisíaca
Nietzsche i el Rock & Roll
Les relacions de Nietzsche amb la música són més que evidents. Encara que, segons diuen, va ser un músic mediocre (ja que va fer algunes xicotetes composicions), la seua relació amb personatges com Wagner i el seu particular pathos de la música, feien d'ella un element important dins la seua filosofia.
La música es trobava, per a ell, en el centre de l'art tràgic a causa del seu poder conceptual i afiguratiu, que ens permetria anar més enllà de tal o qual dolor, alegria o qualsevol altre pensament, enfrontant-nos, així, amb el dolor, el sofriment i l'alegria primordials. A través de l'onatge del ritme se'ns manifestaria l'apol·lini, així com en el corrent unitari de la melodia i l'harmonia se'ns presentaria allò dionisíac.
El paral·lelisme entre el pensament tràgic i el Rock
Hom ha volgut veure paral·lelismes entre la concepció del pensament tràgic de l'antiguitat grega i el rock and roll. Ambdós parteixen de l'afirmació de la vida i de la mort, de la unitat i la separació eternes; d'allò apol·lini, com a principi d'individuació, i allò dionisíac, com a afirmació total de la vida.
La identificació del rock and roll amb les forces dionisíaques de les quals ens parlava Nietzsche és més que evident. Dionís, el déu de l'embriaguesa, de la desmesura, de la irracionalitat, de la fusió amb el tot, del tràngol i de l'èxtasi, són conceptes que comparteix la música del rock and roll i la seua manera d'entendre-la i viure-la, per exemple, durant la dècada dels seixanta.
Ruptura i alliberament
Front a la racionalitat, la llum, la lògica, la mesura i la individuació que representaria el déu Apol·lo —probablement representat en aquelles altres músiques més racionals, conformistes i políticament correctes—, el rock and roll era concebut per la joventut com tota una proposta rupturista i alliberadora.
No hem d'oblidar, per exemple, la influència d'aquest tipus de música en:
- El moviment hippy.
- Les revoltes del maig del 68.
- La defensa de l'amor lliure i la psicodèlia.
- La lluita contra els prejudicis socials.
Pretenien, independentment del seu posterior fracàs, transvalorar valors, i aquesta era, com sabem, una pretensió típicament nietzscheana.