Nit de Lluna (1935) — Leandre Cristòfol | MNAC

Nit de Lluna — Leandre Cristòfol (1935)

Fitxa de l'obra

• Autor: Leandre Cristòfol
• Any: 1935
• Corrent: Surrealisme
• Tema: Al·legòric; objectes descontextualitzats
• Museu: MNAC

Biografia de l'artista

Va néixer el 1908 a un poble de Lleida i va morir a la capital el 1998. Als 14 anys va anar a Lleida a treballar de fuster i ebenista per aprendre l'ofici; el fet de treballar la fusta i crear formes li va despertar l'interès per l'art i el 1933 va exposar per primera vegada a Lleida. Es va formar com a autodidacta i es va centrar en l'experimentació personal en la vessant no figurativa. Està molt vinculat a la poètica surrealista i el 1938 va participar en dues mostres surrealistes a Tòquio i París. Quan arriba la Guerra Civil s'atura la seva feina experimental fins l'any 1952, quan rep una beca per anar a París que li atorga el Cercle Mallol; cinc anys més tard reprèn la seva feina experimental. El 1983 se li atorga la Creu de Sant Jordi en reconeixement al seu treball i el 1990, continuant amb el reconeixement, va rebre el Premi Nacional d'Arts Plàstiques.

Sobre el surrealisme

El surrealisme sorgeix com un moviment d'afirmació, a diferència del dadaisme que nega l'art. Allò que busca l'irrealisme és la llibertat individual i interior, com també la llibertat col·lectiva i social. Filosòficament parteixen de Karl Marx en relació amb el comunisme i, per a la llibertat individual, es fixen en Sigmund Freud (pare de la psicoanàlisi) i en l'exploració de la intuïció. Busquen la irrealitat. Entre els mètodes hi ha l'ús d'objectes trobats per casualitat; l'atzar posa en marxa l'automatisme i serveix per a l'objecte trobat. També hi ha l'exploració de l'inconscient: l'artista deixa anar la seva imaginació alhora que es deixa influir per un objecte o una imatge i desencadena el mecanisme psíquic dictat sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a tota preocupació estètica o moral, i depèn de l'atzar.

Descripció de l'obra

Hi ha una base circular de fusta i hi col·loca un ou de Sargir i, alhora, disposa un element vertical que és un fus per filar; cada objecte és molt net i no té ornamentació: línies clares, netes i simples. Tot i que són dos objectes amb una funció, el que fa l'artista és descontextualitzar-los i desproveir-los de la seva funció pràctica; no hi ha cap relació entre la funció dels objectes. El títol de l'obra és molt heteròclit i es contradiu amb la duresa i la rigidesa del material; també hi ha una contraposició entre la línia recta del fus i la base circular i l'ou esfèric, la qual cosa li dona un cert dinamisme.

Aquesta obra es compara formalment amb "L'aureola astral i impassible està a punt de sortir". Es considera que les dues obres poden estar formalment relacionades. El fus i l'ou estan descentrats i no hi ha eix de simetria. L'únic que contrasta és el color natural dels elements i el color de la base.

Context i significat

L'àmbit de la no-figuració l'inicia l'autor el 1932. Aquesta experimentació la fa a través de dues vies: per una banda, l'artista connecta amb el llenguatge del surrealisme partint de formes orgàniques que sorgeixen de l'automatisme psíquic, sense el control de la raó. La segona via és l'ús de materials industrials del seu entorn quotidià; el que fa és descontextualitzar-los, buidar-los de significat i anul·lar la seva funció. Amb això dota les obres d'un sentit líric i poètic i d'un contingut de caire simbòlic molt personal.

Nit de Lluna pertany a la segona vessant, la d'agafar objectes fets en sèrie. Va ser una de les obres que va presentar a l'exposició logicofobista organitzada per ADLAN el 1936, i l'autor explica per què va fer aquesta obra. En un moment determinat se n'adona que perdia la seva mare de la mateixa manera que acabarien aquests objectes i va pensar en fer una composició amb els elements que la seva mare utilitzava per filar; d'aquesta manera li quedaria un record de la mare.

Commemoració i catalogació

És un homenatge al pare i a la mare.

L'obra de l'autor està catalogada dins l'objecte surrealista que es coneix com a objecte trobat. Relacionada amb el surrealisme per l'ús d'objectes fets industrialment i quotidians transformats en objectes poètics, l'obra es relaciona amb els ready-mades de Marcel Duchamp.