Els nivells d'organització: cèl·lules i teixits

Nivell tissular: definició i tipus

Un teixit és un conjunt de cèl·lules similars que actuen conjuntament per dur a terme una funció concreta.

Els principals tipus de teixits són els següents:

• Connectius
• Epitelial
• Nerviós
• Muscular

Teixits connectius

La matriu extracel·lular és una substància de farciment rica en col·lagen i elastina. La seva funció principal és unir, sostenir i protegir els òrgans.

Tipus de teixits connectius

• Teixit adipós: format per adipòcits que emmagatzemen greix; actua com a reserva energètica i aïllant tèrmic.
• Teixit cartilaginós: conté condròcits en una matriu sòlida i elàstica; proporciona suport esquelètic.
• Teixit sanguini: compost per plasma i cèl·lules sanguínies (eritròcits, leucòcits i plaquetes); s'encarrega del transport, la defensa i la coagulació.
• Teixit ossi: format per osteòcits en una matriu mineralitzada; forma els ossos i dona suport al cos.
  • Ossi esponjós: presenta cavitats i conté medul·la òssia vermella.
  • Ossi compacte: presenta una estructura densa i concèntrica.

Teixit epitelial

El teixit epitelial està constituït per cèl·lules molt unides que formen una barrera protectora.

Tipus d'epiteli

• De revestiment: cobreix superfícies externes i internes (com l'epidermis, les mucoses i els vasos sanguinis).
• Glandular: format per cèl·lules secretores que s'agrupen en glàndules.
  • Exocrines: aboquen la seva secreció a l’exterior o a cavitats del cos.
  • Endocrines: aboquen la seva secreció (hormones) directament a la sang.

Teixit nerviós

El teixit nerviós es compon principalment de dos tipus de cèl·lules:

• Neurones: cèl·lules especialitzades que transmeten l’impuls nerviós.
• Neuròglia: conjunt de cèl·lules que tenen la funció de protegir i nudrir les neurones.

Teixit muscular

Els miòcits són les cèl·lules del teixit muscular i tenen una gran capacitat de contracció.

Tipus de teixit muscular

• Estriat cardíac: de contracció ràpida i involuntària; posseeix un sol nucli i forma el miocardi.
• Estriat esquelètic: de contracció ràpida i voluntària; es caracteritza per ser plurinucleat.
• Llis: de contracció lenta i involuntària; té un sol nucli i permet el moviment de les vísceres.

Nivell cel·lular: la unitat de la vida

La cèl·lula és la unitat més petita dels éssers vius capaç de realitzar les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

Es distingeixen dos tipus de cèl·lules: procariotes i eucariotes.

Cèl·lula eucariota animal

• Nucli cel·lular: conté el material genètic, el qual està separat del citoplasma per l’embolcall nuclear.
• Orgànuls citoplasmàtics: estructures especialitzades situades dins el citoplasma i delimitades per membranes.
• Nutrició heteròtrofa: obté la matèria orgànica necessària directament del medi a través dels nutrients.
• Respiració aeròbia: utilitza l'oxigen per a l'obtenció d'energia.

Cèl·lula eucariota vegetal

• Nutrició autòtrofa: fabrica la seva pròpia matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.
• Fotosíntesi: procés bioquímic per produir matèria orgànica mitjançant la llum solar.
• Cloroplasts: orgànuls específics on es duu a terme el procés de la fotosíntesi.
• Matèria inorgànica: utilitza principalment aigua i sals minerals.

Cèl·lula procariota

• Sense nucli: el material genètic es troba lliure i dispers pel citoplasma.
• Nucleoide: regió irregular on se situa el material genètic.
• Sense orgànuls membranosos: no disposen d'estructures internes delimitades per membranes.
• Nutrició: pot ser tant heteròtrofa com autòtrofa.

Metabolisme energètic procariota

• Aeròbia: procés realitzat en presència d'oxigen.
• Anaeròbia: procés realitzat sense la presència d'oxigen.