Normalització lingüística del català: història, política i planificació

Normalització Lingüística

És el procés de reorganització social consistent en l'extensió, a través dels mitjans educatius, polítics, etc., de l'ús de la llengua minoritzada en l'augment de quantitat de parlants, ocupació de tots els àmbits d'ús, augment de la freqüència d'ús i la facilitació de normes d'ús lingüístic favorables a la presència hegemònica de la llengua dominada, especialment als àmbits on l'ús sigui regressiu.

El Català Escrit

Ramon Llull

L'aparició del català escrit és del segle IX, on es troben textos en llatí amb mots d'una fonètica clarament catalana, topònims, antropònims i frases en català intercalades. A finals del segle XI comencen a aparèixer escrits complets en català (Homilies d'Organyà, segle XII; Usatges de Barcelona, segle XII; Llibre del Consolat de Mar, segle XIV, codi de lleis marítimes). En aquest context favorable, Ramon Llull va poder produir obres que li atorguen el qualificatiu de creador del català literari. Van tenir gran importància les quatre grans cròniques (segles XIII i XIV): Llibre dels fets (Jaume I, prosa primitiva), Llibre del rei En Pere (Bernat Desclot, llengua de la Cancelleria), Crònica de Ramon Muntaner (obra literària) i la Crònica de Pere el Cerimoniós (prosa cancelleresca).

Política i Planificació Lingüística

La política lingüística és el conjunt de mesures que els poders públics prenen per intervenir en les comunicacions lingüístiques d'una comunitat. Davant l'existència de dues llengües, sempre sol haver-hi un afavoriment cap a una d'elles. Es considera la llengua oficial de l'estat aquella que ha estat aprovada jurídicament com a instrument de relació entre els ciutadans. L'altra llengua no sempre és reconeguda com a oficial als territoris on es parla.

La planificació lingüística és l'activitat organitzada i sancionada per l'autoritat política d'una comunitat per mitjà d'una sèrie de programes i projectes que té per finalitat incidir sobre el procés de canvi lingüístic. Es considera un dels instruments de la normalització. La dimensió política inclou la difusió i aplicació de les normes lingüístiques en l'ensenyament i els mitjans de comunicació.

Davant el plurilingüisme, un estat pot:

• Negar la diversitat lingüística, com França (si es nega, s'acaba perdent i tornant-se un estat monolingüe).
• Acceptar-la. Si s'accepta, parlarem de:
  • Model desigualitari: quan una llengua té un reconeixement superior a les altres (Espanya).
  • Model igualitari: quan totes les llengües d'un estat tenen la mateixa importància (Suïssa).