Noucentisme i Avantguardes: Literatura Catalana (1906-1939)
El Noucentisme i les Avantguardes són dos moviments contraposats que van donar un gran dinamisme a la literatura, especialment a la poesia.
El Noucentisme
Va ser el moviment cultural predominant entre 1906 i 1923 i tenia com a objectiu fonamental dotar la societat catalana d'institucions de tot ordre —polítiques, culturals, educatives, tècniques, lingüístiques i literàries— que en garantissin un bon funcionament.
Durant el Noucentisme es va establir una clara col·laboració entre artistes, intel·lectuals i polítics burgesos per impulsar la transformació de la societat.
Noucentistes més rellevants
- Eugeni d'Ors: Assagista i principal responsable de l'elaboració i la difusió del programa del moviment.
- Guerau de Liost.
- Josep Carner.
Temàtica i estil de Josep Carner
Josep Carner expressa amb delicadesa i un llenguatge elegant, ric de recursos i de vocabulari, els tòpics del Noucentisme. Ho retrata tot amb una combinació de tendresa i ironia, i aconsegueix una poesia que exalça el seny com a valor principal que ha de regir tots els aspectes de la vida.
Temes recurrents:
- Paisatges i figures de Catalunya.
- La bellesa femenina.
- El pas del temps.
- La seva pròpia vida interior.
Les Avantguardes
La majoria es van caracteritzar per la voluntat de ruptura amb l'ordre establert —que incloïa el Noucentisme i, en general, la tradició literària catalana— i per l'experimentació. Això es va traduir en un trencament amb les formes d'expressió tradicional:
- Vulneració de les normes gramaticals i de puntuació.
- Alteració del significat habitual de les paraules.
- Incorporació al llenguatge poètic de recursos visuals, etc.
Cadascun d'aquests corrents presenta uns trets característics, i en conjunt van rebre el nom genèric d'Avantguardes.
El Futurisme
És el corrent que propugnava l'abandonament del sentimentalisme en l'art i proposava un llenguatge directe, fins i tot agressiu. Es caracteritza pel gust per l'audàcia i la violència, l'exaltació de les màquines, la velocitat, el moviment i la llibertat.
Poeta més destacat en aquesta tendència: Joan Salvat-Papasseit (conegut pels seus cal·ligrames).
El Surrealisme
És el moviment que preferia textos plens d'imatges originals, irracionals, però sempre suggerents. Els poetes surrealistes recorren al somni (durant el qual sorgeixen tots els desitjos amagats en el subconscient) i a l'escriptura automàtica, que consisteix a transcriure fidelment el pensament.
Poetes més destacats:
- Salvador Dalí (conegut com a pintor).
- J. V. Foix.