El Noucentisme: Cultura, Ideologia i Josep Carner
El Noucentisme (1906)
El Noucentisme (1906) és un moviment cultural i ideològic introduït per Eugeni d'Ors (noucents-modern). Comparteix objectius comuns amb els modernistes: l'intent de reformar i modernitzar la societat, l'antiruralisme i l'europeisme.
Diferències i fets clau
La diferència principal és que els noucentistes van disposar d'un incipient poder polític. Fets destacats al 1906: Eugeni d'Ors inicia la publicació d'una secció, el Glosari, al diari Veu de Catalunya; Josep Carner publica Fruits saborosos; se celebra el primer congrés; Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana; i neix el moviment polític Solidaritat Catalana.
Objectius del moviment
Els objectius no van ser només estèticament literaris, sinó que van assenyalar la confluència entre política i cultura per imposar les seves idees i millorar el país.
Estètica i ideologia
Eugeni d'Ors, a la secció Glosari, definia els postulats estètics i ideològics a través d'aquests mots:
- Imperialisme: una funció dirigent en política per estendre la ideologia noucentista en cada classe.
- Arbitrarisme: abstracció de la realitat per aconseguir una Catalunya ideal.
- Civilitat: neutralització dels progressius conflictes.
- Classicisme: recerca de comportament i models literaris en la mesura i la perfecció del món clàssic.
- Mediterranisme: reivindicació de les cultures mediterrànies (Grècia, Roma) com a forma de vida.
Gèneres literaris
- Poesia: el gènere més valorat; llengua literària més sintètica i elaborada per idealitzar la realitat seguint l'estètica arbitrària.
- Prosa: es dóna importància a l'article i l'assaig.
- Novel·la: el gènere més bandejat per considerar-se massa lligat a l'estètica realista.
- Teatre: no va interessar gaire als noucentistes (es considerava massa popular).
La Poesia Noucentista
Es caracteritza pel distanciament del poeta respecte al tema, la influència del simbolisme, un llenguatge precís, la presentació indirecta de la realitat (Catalunya ideal), l'exposició d'una natura idíl·lica i la valoració de la ciutat com a model de civilitat.
Josep Carner
Considerat un dels millors poetes del segle XX, Josep Carner va escriure articles periodístics, contes i peces teatrals. Va traduir autors anglesos i francesos i utilitza estrofes clàssiques. La seva obra té 4 etapes:
- (1900-1905): fase d'aprenentatge amb models romàntics.
- (1906-1924): fase plenament noucentista (Fruits saborosos, Auques i ventalls).
- (1925-1939): ve marcada pel fet biogràfic; ingressa a la carrera diplomàtica (El cor quiet).
- (1939-1970): reflecteix l'exili del poeta (Nabí).