Noucentisme: Ideologia, Obra i Figures Clau

Altres llengües estrangeres3,28 KB

El Noucentisme: Un Moviment Cultural Transformador

El Noucentisme va ser un moviment cultural i artístic que va marcar profundament la identitat catalana a principis del segle XX. Es caracteritzava per una sèrie d'ideals i objectius ben definits:

  • Exaltació del present: El nom mateix, derivat de "nou-cents" o "nou segle", reflecteix una voluntat de modernitat i progrés.
  • Revisió del passat: Es reivindicava l'època clàssica i el Renaixement, mentre que l'Edat Mitjana i el Romanticisme eren rebutjats.
  • Imperialisme cultural: L'objectiu era implantar un estat model burgès a Catalunya i estendre'n la influència a Espanya.
  • Arbitrarisme/Civilisme: Es defensava el domini de l'ésser humà sobre la naturalesa i es reivindicava la ciutat com a centre de civilització.
  • Classicisme i Mediterranisme: Es recuperava la cultura grecollatina, amb Empúries com a ciutat emblemàtica on es trobaven les arrels clàssiques de Catalunya.
  • Exaltació de l'obra ben feta: Es valorava la perfecció formal i l'execució acurada de l'obra d'art.

Trajectòria i Influència d'un Intel·lectual

Un dels impulsors d'aquest ambiciós programa va ser nomenat director general d'Instrucció Pública de la Mancomunitat el 1917, tot i que va ser destituït tres anys després. El 1923 es va traslladar a Madrid, on el 1938 va ser nomenat Jefe Nacional de Bellas Artes. Després de la guerra, es va convertir en una figura intel·lectual prominent del règim franquista, encara que finalment va acabar desil·lusionat de la política. Va morir a Vilanova i la Geltrú el 1954.

Obra Destacada: La "Glossa" i "La Ben Plantada"

La seva obra es fonamentava en la "glossa", un comentari sobre temes d'actualitat. Aquestes glosses s'agrupaven de vegades en llibres unitaris, com La Ben Plantada (1912), on l'ideal de la Catalunya noucentista es personificava en un personatge femení. Des de Madrid, va continuar escrivint el "Glosario".

J.V. Foix: Un Pont entre Tradició i Avantguarda

J.V. Foix (1983-1987) és una figura difícil de classificar, oscil·lant entre l'avantguardisme, el noucentisme i el postsimbolisme. Nascut al barri de Sarrià de Barcelona, va ser propietari d'una cèlebre pastisseria i un gran lector dels clàssics. Va realitzar nombroses estades a Sitges i al Port de la Selva, i va col·laborar amb pintors de renom com Joan Miró i Salvador Dalí.

Obra Poètica i en Prosa de J.V. Foix

La seva producció literària inclou:

  • Llibres de poemes en prosa: La majoria agrupats sota el títol unitari Diari 1918.
  • Llibres de poesia: Com Sol, i de dol (1947).
  • Textos en prosa.

Foix va escriure en una llengua que, en alguns casos, era arcaica. La seva obra va suposar un punt de trobada entre la poesia medieval i les avantguardes, una síntesi que ell mateix va expressar en un vers de Sol, i de dol: "m’exalta el nou i m’enamora el vell". Va exercir una influència determinant, tant literària com personal, en poetes més joves com Joan Brossa o Gabriel Ferrater.

Descarregar

PDF Word HTML