El Noucentisme: Origen, Ideari i Evolució a Catalunya

1. El Noucentisme

El concepte:

Noucentisme, paraula que va popularitzar l’intel·lectual Eugeni d’Ors des dels articles que va publicar a “La Veu de Catalunya”. En català, però, Noucentisme és un mot ambivalent: tant es pot referir a la centúria del segle XX com a l’adjectiu nou contraposat a vell.

El Noucentisme és el moviment politicocultural que recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus interessos i formula uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista.

L’any 1906 es considera la data d’inici del Noucentisme per tres fets importants:

• És l’any que la Lliga Regionalista guanya les eleccions.
• Eugeni d’Ors comença a publicar el seu Glosari a “La Veu de Catalunya”.
• Enric Prat de la Riba publica “La nacionalitat catalana”.

La fi del Noucentisme és el 1923, després del cop d’Estat del general Primo de Rivera, tot i que es pot dir que a partir del 1917 el moviment ja comença a davallar.

2. Ideari del Noucentisme

Imperialisme

Aquest terme subratllava el caire antiseparatista del catalanisme burgès i recollia l’aspiració de la burgesia d’enderrocar l’Estat oligàrquic i reemplaçar-lo per un Estat burgès modern.

Arbitrarisme

Eugeni d’Ors va aplicar un mot a una manera de fer que es contraposava directament a l’espontaneisme: l’arbitrarisme. Aquest representa el dret i el deure del creador d’intervenir en la seva obra per dominar-la i ordenar-la amb voluntat transformadora.

Classicisme

En el Noucentisme es converteix en una consigna d’ordre, embolcallada amb la preceptiva estètica adient, per crear un sistema regulador de la vida social i política. A Catalunya, el classicisme substitueix una tradició i un llenguatge propis com a punt de referència.

Mediterranisme

El mediterranisme hi aporta la claror del paisatge mediterrani, com a contraposició del Modernisme. També significa el retorn als orígens i el llegat del classicisme pel que fa a l’organització política de les ciutats estat gregues. La ciutat és el centre entorn d’una societat burgesa, en contra de la influència que encara exercia el món rural. La Catalunya-ciutat va ser un dels ideals polítics de la Mancomunitat.