La Nova Societat de Classes: Burgesia i Proletariat al Capitalisme
La Nova Societat de Classes: Burgesia i Proletariat
El capitalisme va instaurar la divisió entre capital i treball, organitzant la societat en dos grans grups: la burgesia i el proletariat.
La Burgesia: La Nova Elit Social
La gran burgesia, formada per empresaris, banquers i grans propietaris agrícoles, es va convertir en la nova classe dominant. La riquesa i l'afany de demostrar el poder i el prestigi els van permetre substituir l'aristocràcia en la vida social.
La burgesia es subdividia en:
- Gran burgesia: Empresaris, banquers, grans propietaris agrícoles. La nova classe dominant.
- Burgesia mitjana: Professionals (advocats, metges, etc.), funcionaris i comerciants.
- Petita burgesia: Empleats, botiguers i artesans, amb condicions de vida que pràcticament no diferien de les del proletariat.
La nova burgesia va imposar els seus valors socials: l'exaltació de la propietat privada, la virtut del treball i l'estalvi, i l'èxit individual.
De la burgesia provenien la majoria dels qui accedien a l'ensenyament universitari i formaven els intel·lectuals: els professors, els enginyers, els caps de les institucions i els de les empreses, generant dinasties familiars.
El Proletariat: La Força de Treball
La classe obrera era la mà d'obra necessària per a fer funcionar les màquines i constituïa el grup social més desfavorit.
En els primers temps de la industrialització, no hi havia cap legislació laboral que regulés les condicions de treball i els salaris, o que garantís cap protecció en cas de malaltia o d'accident.
Els obrers estaven sotmesos a una dura disciplina laboral, en què els càstigs i les penalitzacions eren freqüents, i l'empresari els podia acomiadar en qualsevol moment.
Les condicions laborals eren extremadament dures:
- Jornades molt llargues (14-16 hores) sense descans setmanal.
- Condicions ambientals molt deficients, amb sorolls i fums asfixiants.
- Salaris molt baixos; en cas d'accident o malaltia, no es cobrava.
- Nens i dones treballaven en les mateixes condicions que els homes, tant a les fàbriques com a les mines, però cobraven menys.
Les pèssimes condicions de vida, el cansament, les malalties professionals, la desnutrició i les epidèmies posaven fi molt aviat a la vida dels membres de les famílies obreres. L'esperança de vida era baixa, i als 50 anys ja s'era considerat vell.