La novel·la i la narració modernistes: característiques
La novel·la i la narració modernistes
Crisi de la novel·la
L'aparició del Modernisme en el món cultural català de finals del segle XIX no comportà, en un principi, cap mena d'innovació literària (es continuava servint de l'estructura de Narcís Oller). El nou corrent va haver d'enfrontar-se amb la crisi del naturalisme novel·lístic. La intenció modernista d'incloure Catalunya en el món cultural europeu implicà, dins el terreny narratiu, uns moments de total desorientació.
Així, en la darrera dècada del segle XIX, es considerà que la novel·la seguia en mans dels naturalistes i els darrers realistes (Oller, Dolors Montserdà, Bosch de la Trinxeria...). Mentrestant, els intel·lectuals modernistes assajaven tímidament la narració curta. Si La bogeria d'Oller tancà en certa manera el període del naturalisme vuitcentista, unes Notes d'excursions de Jaume Massó i Torrents assenyalen ja un canvi que es completarà en la primera dècada del segle XX.
Modernisme i naturalisme
Tot i això, les solucions modernistes a la crisi plantejada mai no se separaren completament del naturalisme. De fet, els modernistes incorporaren definitivament a la tradició novel·lística catalana una idea típicament naturalista: la influència que el medi exerceix sobre els personatges, contra la qual lluiten els protagonistes. Això sí, el Modernisme no considerà les lleis de l'herència genètica com a determinants de la conducta dels personatges.
Característiques de la narrativa modernista
- Un heroi marginat, incomprès i solitari: enfrontat al seu medi social o natural, que lluita contra aquesta adversitat per autorealitzar-se i transformar la societat. Trobem una clara influència de Nietzsche i d'Ibsen.
- Profunditat psicològica: el narrador ofereix una visió subjectiva dels conflictes que viuen els personatges des de la mateixa interioritat psicològica.
- Impressionisme: les descripcions depenen de l'estat d'ànim dels personatges; per tant, l'autor fa servir una adjectivació rica, personificacions, antítesis i l'estil indirecte lliure.
- Simbolisme: són freqüents els elements simbòlics com els noms dels personatges, objectes, paisatges i fins i tot actants (elements amb valor simbòlic i abstracte que participen activament en l'obra).
- Estil mascle o ferreny: nom amb què els modernistes van batejar el llenguatge que feien servir, caracteritzat per un lèxic rural amb frases fetes, col·loquialismes i dialectalismes.