Nutrició Bacteriana: Quimioautòtrofs, Quimioheteròtrofs i Més
Dintre dels quimioautòtrofs cal destacar els bacteris nitrificants, que estan àmpliament distribuïts en els ecosistemes terrestres i aquàtics i oxiden l'amoni a nitrit i el nitrit a nitrat. Els bacteris oxidadors del sofre utilitzen sulfur d'hidrogen, sulfur elemental o tiosulfat com a font d'energia, i poden créixer en ambients molt àcids de pH proper a 2 (Thiobacillus thiooxidans pot transformar el sofre elemental en àcid sulfúric obtenint així energia). També es pot esmentar el gènere Hydrogemonas, capaç d'utilitzar hidrogen molecular com a font d'energia i CO2 com a font de carboni. Aquest gènere pot utilitzar també matèria orgànica com a font d'energia, per tant, és quimioautòtrof facultatiu.
Quimioheteròtrofs
Obtenen energia a partir de l'oxidació de substàncies orgàniques. La majoria dels bacteris són quimioorganòtrofs, és a dir, utilitzen compostos orgànics com a font d'energia. També ho són tots els protozous, els fongs i els animals.
Paràtrofs
Energia obtinguda directament de l'hoste en una relació de parasitisme.
Font de Nitrogen
El 15% dels bacteris està format per nitrogen, ja que forma part dels aminoàcids i dels àcids nucleics. La majoria de bacteris assimilen l'ió amoni, que és la seva font normal de nitrogen. Poques espècies són capaces d'utilitzar els nitrats, nitrits o nitrogen atmosfèric per reduir-lo a la forma amoniacal assimilable. Com en el cas del carboni, també poden trobar mutants auxòtrofs pel nitrogen que necessiten compostos nitrogenats orgànics per créixer i reproduir-se (com aminoàcids o bases nitrogenades púriques i pirimidíniques).
Sals Minerals
Compostos inorgànics del sofre i del fòsfor són indispensables pel creixement cel·lular per poder construir els aminoàcids que contenen sofre i els àcids nucleics que contenen fòsfor. També necessiten cations com el potassi, el magnesi, el manganès i el ferro, ja que aquests metalls participen en els centres actius de molts enzims. També els hi calen oligoelements (zinc, coure...) que formen part d'enzims o de factors de creixement.
Necessitat d'Oxigen
Segons sigui l'acceptor terminal d'electrons del metabolisme, es distingeixen diferents tipus respiratoris:
- Aerobis estrictes: moren si no tenen O2, ja que l'utilitzen com a últim receptor d'electrons de la cadena de transport d'electrons (a la qual es forma aigua).
- Anaerobis facultatius: poden viure tant en presència com en absència d'O2, com per exemple molts enterobacteris, així com els bacils i cocs de la fermentació làctica.
Els bacteris aerobis i anaerobis facultatius presenten un metabolisme centenars de cops més actiu que les cèl·lules d'animals, de forma que consumeixen molt d'O2. De fet, la difusió d'O2 és un factor que limita el creixement dels bacteris si aquest no és molt abundant.
Microaeròfils
Conjunt de bacteris que poden respirar O2, però no resisteixen tensions parcials altes d'aquest gas. Viuen en presència d'O2 però no gaire abundant, com per exemple el gènere Spirillum.