Nutrició Essencial: Hidrats, Greixos i Gestió de la Disfàgia

Guia Essencial de Nutrició i Dificultats Alimentàries

Els Hidrats de Carboni: Funció i Tipus

Els hidrats de carboni, també coneguts com a glúcids, tenen una funció principalment energètica en el nostre organisme. Es troben gairebé en tots els aliments, però especialment en els d'origen vegetal. Les unitats bàsiques dels hidrats de carboni són els sacàrids.

Què són els Hidrats de Carboni?

Tot i que representen un percentatge relativament petit (aproximadament el 5%) de la nostra massa corporal, són vitals per a l'energia diària. Podem trobar hidrats de carboni purs en aliments com el sucre, la mel i els dolços.

Diferència entre Simples i Complexos

• Hidrats de Carboni Simples: Tenen un gust dolç i es digereixen ràpidament, proporcionant energia immediata. Dins d'aquesta categoria, distingim:
  • Monosacàrids: Formats per una sola molècula (ex: glucosa, fructosa).
  • Disacàrids: Formats per dues molècules unides (ex: sacarosa, lactosa).
• Hidrats de Carboni Complexos (Polisacàrids): Estan formats per nombroses unitats de sacàrids enllaçades, formant llargues cadenes. La seva digestió és més lenta, proporcionant energia de manera sostinguda. Exemples inclouen la fècula present en els vegetals (patates, cereals) i el glicogen, que s'emmagatzema en animals.

Els Greixos en l'Organisme: Tipus i Impacte

La funció principal dels greixos, o lípids, en el nostre organisme és també energètica, a més de ser constituents essencials de les membranes cel·lulars i precursors d'hormones. Els greixos són presents en olis, mantegues i margarines, entre altres aliments.

Funció dels Greixos i Tipus Principals

• Greixos Saturats: Predominantment d'origen animal (carn vermella, lactis sencers). Els seus àtoms de carboni tenen els enllaços saturats. Un consum excessiu s'associa amb un augment del colesterol LDL (el “colesterol dolent”) i un major risc de malalties cardiovasculars.
• Greixos Insaturats: Majoritàriament d'origen vegetal (olis vegetals, fruits secs, alvocat). Els seus àtoms de carboni tenen enllaços lliures. Tenen un efecte protector sobre la salut cardiovascular, ajudant a mantenir nivells saludables de colesterol HDL (el “colesterol bo”).

L'excés de certs àcids grassos, especialment els saturats, pot ser perjudicial, ja que poden acumular-se al torrent sanguini i són més lents de digerir, contribuint a problemes de salut.

Dificultats en l'Alimentació: Boca i Deglució

Afrontar les dificultats per obrir o tancar la boca a l'hora de menjar requereix estratègies específiques per facilitar la ingesta i garantir una nutrició adequada.

Dificultat per Obrir la Boca en Menjar

Si una persona presenta dificultat per obrir la boca durant l'àpat, es poden aplicar les següents tècniques:

• Donar tocs ràpids i seguits als llavis.
• Col·locar una petita quantitat de menjar als llavis i fer una lleugera pressió amb el cobert.
• Donar ordres verbals clares i gesticular l'obertura de la boca per animar la persona.
• Realitzar exercicis de mandíbula per millorar la mobilitat.

Dificultat per Tancar la Boca

Per a aquells amb dificultat per tancar la boca, es poden considerar aquestes mesures:

• Subjectar suaument el llavi inferior per ajudar al tancament.
• Subjectar i pressionar lleugerament la mandíbula per afavorir el tancament.
• Donar ordres verbals clares perquè tanqui la boca.
• Evitar aliments amb excessius líquids que puguin dificultar la contenció.
• Col·locar el cap lleugerament cap amunt per facilitar l'empassament.
• Realitzar exercicis específics per afavorir el tancament labial.

Gestió de la Ingesta Compulsiva

Quan un usuari menja de forma compulsiva, fins i tot sense una sensació de gana real o sacietat, és crucial implementar estratègies per gestionar la ingesta i promoure hàbits alimentaris més saludables. És important documentar qualsevol problema de deglució associat.

• Aconsellar a la persona que deixi els coberts sobre la taula després de cada mos, per fomentar pauses.
• Recordar-li que mengi més a poc a poc, fent èmfasi en la masticació.
• Servir petites quantitats d'aliment per controlar la porció.
• Utilitzar estris tapats (gots amb tapa, tasses amb broc estret) per afavorir una ingesta més lenta de líquids o aliments.