Nutrients, Dieta Equilibrada i Funcionament Digestiu

Els Nutrients i els Aliments

Els aliments són compostos formats per substàncies que proporcionen als éssers vius la matèria i l'energia necessàries per viure. Els nutrients són substàncies bàsiques que realitzen funcions específiques en l'organisme. Un aliment està format per un o diversos nutrients. Per tant, la llet és un aliment i els seus nutrients són proteïnes, hidrats de carboni, greixos, sals minerals i vitamines.

Els nutrients es classifiquen en dos grans grups:

• Els nutrients inorgànics: Provenen tant dels éssers vius com de fonts inorgàniques. Són l'aigua i les sals minerals.
• Els nutrients orgànics: Provenen exclusivament dels éssers vius. Són els hidrats de carboni o glúcids, els lípids, les proteïnes i les vitamines.

Les Funcions dels Nutrients

Nutrients Inorgànics

• L'aigua: És la substància més abundant del cos humà; representa el 60% del pes total. No proporciona energia, però forma part dels teixits i transporta totes les substàncies necessàries per a l'organisme. A més, és el medi en el qual tenen lloc les reaccions metabòliques de les cèl·lules. El nostre organisme necessita d'1,5 a 2,5 L d'aigua diaris, que obtenim a partir dels líquids ingerits i dels aliments, encara que siguin sòlids.
• Les sals minerals: Són indispensables per a la realització d'activitats vitals del cos. Es troben en els teixits durs, com ara els ossos, i també dissoltes en els líquids interns. Les obtenim principalment dels vegetals.

Nutrients Orgànics

• Els hidrats de carboni o glúcids: Són la principal font d'energia de l'organisme. Es distingeixen dos tipus de glúcids:
  • Els sucres o glúcids simples: De gust dolç i solubles en l'aigua. En són exemples la glucosa (present en molts vegetals), la fructosa (en fruita i mel) o la lactosa (en la llet).
  • Els sucres complexos: Formats per la unió de moltes molècules de sucres simples. No són solubles en l'aigua ni tenen gust dolç. En són exemples el midó (present en cereals, llegums i tubercles com la patata) i el glicogen (present en els teixits animals).
• Els lípids: També són una font d'energia important per a l'organisme i actuen com a aïllants tèrmics i com a reserva energètica. Són sempre insolubles en l'aigua. N'hi ha de dos tipus:
  • Els greixos vegetals o olis: Líquids a temperatura ambient. Són abundants en les olives i en les llavors de gira-sol, soja i blat de moro.
  • Els greixos animals o sèus: Sòlids a temperatura ambient. Els trobem en la llet, els ous, la mantega, la cansalada i la carn.
• Les proteïnes: Estan formades per unes unitats bàsiques anomenades aminoàcids. Intervenen en funcions imprescindibles per a l'organisme, com ara el creixement, la reparació de teixits danyats, la protecció contra malalties infeccioses i la regulació de les reaccions metabòliques. Poden ser d'origen animal o vegetal.
• Les vitamines: Són substàncies d'origen orgànic necessàries en petites quantitats i que no poden ser sintetitzades per l'organisme, és a dir, només s'obtenen a través de l'alimentació. No aporten energia. N'hi ha de dos tipus:
  • Liposolubles: Com la A, la D, la E i la K. Són solubles en greixos, no s'eliminen per l'orina i el seu excés (acumulació al fetge) produeix hipervitaminosi.
  • Hidrosolubles: Com la C i les del grup B. Són solubles en l'aigua i s'eliminen per l'orina.

Una Dieta Saludable i Equilibrada

Una dieta saludable o equilibrada aporta tots els nutrients indispensables per a l'organisme en les quantitats necessàries per satisfer les seves necessitats estructurals, reguladores i energètiques.

Relació entre Dieta i Despesa d'Energia

Les necessitats energètiques de l'organisme depenen de la seva despesa calòrica, i aquesta, al seu torn, depèn de:

• La despesa energètica bàsica o metabolisme basal: És la quantitat d'energia que necessita una persona en estat de repòs absolut per fer funcionar el cos (respiració, circulació, excreció, manteniment de la temperatura...). Depèn de l'edat de la persona, de l'alçada i la massa corporal, del sexe i de l'estat de salut, entre altres factors. Es mesura en quilocalories, i per calcular-la cal que la persona no hagi ingerit aliments en 12 hores i no tingui ni fred ni calor.
• El grau d'activitat física: Com més exercici es fa, més gran és el requeriment energètic de l'organisme. L'exercici físic va acompanyat d'una activitat muscular més gran i, per tant, d'un consum extra d'energia. Tot i això, el nostre cos consumeix energia per fer funcionar els òrgans vitals, fins i tot quan dormim o en estat de repòs.
• La temperatura ambient: Atès que l'organisme ha de mantenir constant la temperatura corporal, quan a l'exterior fa fred es necessita més energia per aconseguir-ho que quan fa calor.
• L'edat i el sexe: Els joves necessiten una aportació calòrica superior a la de les persones grans, perquè han de créixer, i les dones requereixen una aportació inferior a la dels homes.

La Classificació dels Aliments: La Piràmide

La piràmide dels aliments és una representació de les quantitats orientatives en què s'han d'ingerir els diversos aliments per tal d'aconseguir una dieta equilibrada.

• A la part superior de la piràmide hi ha els aliments que s'han d'ingerir ocasionalment (els sucres i la mantega) o en petites quantitats però diàriament (l'oli d'oliva). Aquest darrer té una funció *reguladora* important.
• A la base hi ha els aliments que cal consumir en major quantitat: la fècula o els aliments farinosos. Cal ingerir-ne entre 4 i 6 racions cada dia (una ració és una mesura orientativa de la quantitat d'un aliment determinat i equival a la quantitat que servirien normalment en un restaurant). Inclouen el pa i tots els derivats de la farina, els cereals, l'arròs, les patates i els llegums (llenties, cigrons, mongetes seques, faves i pèsols). La seva funció és aportar una gran quantitat d'hidrats de carboni, que són nutrients de funció *energètica*.
• A la part del mig hi ha els productes lactis o derivats de la llet, dels quals es recomana menjar 2 racions per als adults i entre 2-4 per als adolescents. La seva funció principal és l'aportació del calci que necessitem per al manteniment dels ossos (funció *estructural*), encara que també l'aporten molts altres nutrients.
• A més, hi ha el grup de les verdures i hortalisses (mongeta tendra, bledes, espinacs, enciam, tomàquet, carabassó, pebrot...); en aquest cas és preferible ingerir-ne entre 2 i 4 racions cada dia, i, en el cas de la fruita, de 2 a 3 racions. Aquests dos grups són els que ens aporten la fibra, les sals minerals i les vitamines que necessitem diàriament; són, per tant, aliments de funció *reguladora*.
• També al mig, però cap a la part de dalt, hi ha el grup dels productes carnis (carn, peix i ous), dels quals cal prendre 2 racions diàries. Ens aporten, sobretot, les proteïnes que necessitem cada dia, que principalment fan una funció *estructural* i també *reguladora*.

L'Aparell Digestiu

El Tub Digestiu

El tub digestiu és un conducte musculós d'uns 10 metres de llarg. Consta de diferents parts:

• La boca: És l'obertura per la qual entren els aliments. A dins hi ha les dents, que trituren els aliments, i la llengua, que mou l'aliment i el barreja amb la saliva.
• La faringe: Comunica la boca amb l'esòfag, el nas i la laringe.
• L'esòfag: Condueix l'aliment cap a l'estómac per l'acció dels moviments *peristàltics*.
• L'estómac: Conté el càrdies, una vàlvula que evita que els aliments puguin sortir-ne i tornar cap a l'esòfag, i la vàlvula pilòrica, que se situa a la sortida de l'estómac i el connecta amb l'intestí prim.
• L'intestí prim: És un tub d'uns 7-8 metres de longitud. Consta de tres parts: el duodè, el jejú i l'ili, que comunica amb l'intestí gros.
• L'intestí gros: És un tub d'1,5 m. La vàlvula ileocecal controla el pas de l'intestí prim al gros. Consta de tres parts: el cec (s'hi localitza l'apèndix), el còlon i el recte, que és el tram final i comunica amb l'exterior per l'anus.

Les Glàndules Digestives

Les glàndules digestives produeixen les substàncies que transformen els aliments en substàncies senzilles. Es divideixen en dues categories:

• Les glàndules del tub digestiu: Segreguen els seus productes directament a l'interior de les cavitats digestives sense cap conducte. Són les glàndules gàstriques, que alliberen sucs gàstrics que participen en la fragmentació de les proteïnes a l'interior de l'estómac, i les glàndules intestinals, que alliberen sucs intestinals que participen en la descomposició de lípids, glúcids i proteïnes a l'intestí prim.
• Les glàndules annexes: Segreguen els seus productes al tub digestiu a través d'un conducte. Inclouen les glàndules salivals, que alliberen la saliva amb la qual s'inicia la digestió dels sucres complexos; el pàncrees, que produeix suc pancreàtic, el qual participa en la descomposició de glúcids, lípids i proteïnes, i el fetge, que fabrica la bilis, una substància que trenca o fragmenta els lípids en petites gotetes.

Malalties i Trastorns de l'Alimentació

Seguir una bona dieta i mastegar bé els aliments, així com adquirir hàbits adequats en la higiene dental, afavoreixen el funcionament correcte de l'aparell digestiu. Ara bé, les infeccions, els aliments en mal estat o una alimentació desequilibrada poden provocar trastorns o malalties en l'aparell digestiu.

Malalties de l'Aparell Digestiu

Principals malalties de l'aparell digestiu:

• Càries: És la destrucció dels teixits durs de les dents, provocada per l'àcid que alliberen els bacteris en metabolitzar els sucres. És causada per un consum excessiu de dolços i una mala higiene dental.
• Úlceres: Són ferides obertes a les parets del tub digestiu, especialment al duodè i a l'estómac. Són provocades per la infecció d'un bacteri anomenat *Helicobacter pylori* o bé per alguns medicaments.
• Apendicitis: És la inflamació dolorosa de l'apèndix, que en general s'ha d'extirpar. Provoca febre, nàusees, vòmits i una pèrdua de la gana. És causada per una infecció bacteriana.
• Gastroenteritis: És la inflamació de la capa interna que recobreix l'intestí. Provoca diarrees, vòmits i dolor abdominal. És provocada per una infecció vírica o bacteriana o per una ingestió de tòxics.
• Restrenyiment: És l'evacuació dificultosa de la femta, que és dura i compacta. És produït per una manca d'aliments rics en fibres o per falta d'exercici físic.
• Intoleràncies alimentàries: És la impossibilitat de digerir alguna substància; en destaquen la malaltia celíaca, en què no es tolera el gluten (proteïna present en molts cereals), i la intolerància a la lactosa (sucre de la llet). Són causades per la manca dels enzims necessaris per degradar aquestes substàncies.

Trastorns Relacionats amb l'Alimentació

Principals trastorns que tenen a veure amb l'alimentació:

Trastorns d'Origen Psicològic

Relacionats amb una valoració negativa de la pròpia imatge corporal. És important prevenir aquests greus trastorns fent créixer l'estima per la salut com a sinònim de bona qualitat de vida i fent créixer l'autoestima.

• L'anorèxia: Consisteix en un rebuig dels aliments i en una obsessió per perdre pes. Comporta greus desequilibris psicològics, a més d'una manca de nutrients que provoca un mal funcionament de tots els òrgans i un estat de debilitat que pot conduir a la mort.
• La bulímia: Es caracteritza per l'afartament compulsiu, per episodis en què la persona menja sense control. Aquests episodis van seguits d'un fort sentiment de culpa i es concreten en la provocació de vòmits o purgues i en la hiperactivitat, per intentar compensar l'excés de menjar ingerit i per la por d'engreixar-se. Les conseqüències poden ser similars a les de l'anorèxia.

Trastorns per Alimentació Desequilibrada

En destaquen tres:

• L'obesitat: És un excés de pes provocat per l'acumulació de greix com a conseqüència d'una ingesta excessiva d'aliments farinosos i greixos. És un dels problemes de salut més greus del segle XXI en les societats desenvolupades. Encara que a curt termini l'obesitat infantil no s'associï a les taxes de mortalitat més elevades, sí que es relaciona amb un risc de tenir mala salut en la vida adulta.
• La desnutrició per pobresa infantil: Afecta molts milions de nens al Tercer Món. Ha de començar a combatre's a partir de la justícia social, amb l'objectiu que tothom disposi dels aliments bàsics.
• La gota: Consisteix en una inflamació dolorosa de les articulacions provocada per un excés de carn en la dieta.