Obra i Estil de Joan Roís de Corella: Anàlisi i Característiques
L'Univers Poètic de Joan Roís de Corella
En les seves obres juvenils domina un univers profà, amb els elements religiosos que s'aniran incorporant a mesura que el poeta madura. Hi ha en Corella una refinadíssima erudició i coneixença de l'ofici literari que no es donava en March. La seva poesia es condensa en cicles i agrupaments que tenen la seva explicació en la vida amorosa del poeta. Així tenim els poemes dedicats a Caldesa, la misteriosa i tèrbola amant que suggerirà l'obra mestra de Corella, el seu relat titulat Tragèdia de Caldesa. Corella aconsegueix el millor virelai al mode francès de la poesia catalana i un dels millors del seu gènere. Les seves poesies religioses (La vida de la Santíssima Verge Maria).
La Prosa Humanista de Corella
En la prosa, el punt de partida de Corella és el ja ben afermat humanisme català. Dintre la producció grecollatina amb la qual l'humanisme forneix el Renaixement, i dels models italians que passen a hegemonitzar l'estètica contemporània, seran Ovidi i Bocaccio (el de la Fiammeta i els Ninfali). No debades el seu art més exquisit és aquell que empra materials amorosos, una temàtica mitològica o autobiogràfica, un estil de prosa valenciana i, enfilats com en un artifici de joieria, els tal vegada més representatius poemes de l'autor. Són la història de Leandre i Hero, la història de Jason i Medea i, sobretot, l'esplèndida Tragèdia de Caldesa.
La Valenciana Prosa: Estil i Característiques
La valenciana prosa: s'anomenava valenciana prosa l'estil literari cultivat pels valencians que escrivien una prosa farcida d'artifici i ampul·lositat pròpia del període humanista. La influència renaixentista es manifesta en l'exuberància ornamental i la imitació de la sintaxi llatina.
Tragèdia de Caldesa: Anàlisi i Elements Clau
Tragèdia de Caldesa: característiques:
- Mostra el dolor de l'autor i descarrega les seves emocions.
- La natura comparteix amb l'autor la seva angoixa.
- L'autor s'expressa amb un estil elegant i equilibrat, però quan el seu rival s'expressa, ho fa grollerament.
- Usa en la prosa molts recursos pròpiament poètics.
- Usa la sintaxi llatina aplicada a la llengua valenciana: (passejant, fón-me forçat, seguir la varietat de mos trists e sol·lícits pensaments...)