L'obra de la Mancomunitat de Catalunya: Modernització
Modernització del país i infraestructures
L'esforç per modernitzar les infraestructures i les comunicacions en general: es van enllaçar 410 dels 1.087 municipis de Catalunya a la xarxa telefònica. Com que les carreteres i els ferrocarrils depenien de l'Estat, la Mancomunitat va emprendre un programa de creació de carreteres, camins i ferrocarrils secundaris. Es va mirar de modernitzar el món agrari català: es van dessecar zones pantanoses, es va crear una granja experimental per millorar tècnicament les explotacions i també l'Escola d'Agricultura (1911), i es van editar moltes publicacions destinades a la capacitació dels pagesos. Es va fomentar també el cooperativisme agrari i es va facilitar la construcció dels edificis de les cooperatives.
La política cultural de la Mancomunitat
La Mancomunitat va multiplicar els esforços per dotar Catalunya d'unes bones infraestructures culturals. Si l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya s'orientaven al camp de la denominada alta cultura, l'extensió popular de la cultura va esdevenir un altre dels objectius prioritaris de la gestió dels seus responsables. Va destacar el programa de creació de les biblioteques populars i la coordinació d'iniciatives com ara el Servei de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. També sorprèn el projecte de creació d'una Comissió General, que s'havia de convertir en una mena de modern ministeri de cultura.
La política educativa i l'ensenyament
Va ser el camp preferent de la Mancomunitat. La tasca d'alfabetització de la població, en una província com Barcelona, on l'arribada constant d'immigrants mantenia el percentatge d'analfabets altíssim, va constituir una obra de primer ordre, coordinada per un Consell de Pedagogia, i va afectar tots els àmbits de l'educació. Es va crear una escola de mestres i seminaris i laboratoris especialitzats per a la capacitació del personal docent i investigador. Es van introduir els sistemes pedagògics més avançats. Un dels camps més innovadors va ser el de l'ensenyament tècnic, absolutament deficitari en el sistema educatiu estatal. La realització més espectacular va ser l'Escola del Treball, que ocupava un ampli espai de la fàbrica Batlló; Prat hi posà el destacat socialista Rafael Campalans al capdavant. Es pretenia capacitar la mà d'obra, augmentar el nivell cultural dels obrers i evitar que continuessin dominats per determinades xacres socials, com l'alcoholisme. També es van crear escoles professionals d'infermeres, de comerç, etc.