Obra poètica de Josep Carner: etapes i evolució temàtica

L'Obra Poètica de Josep Carner: Un Recorregut

• 1918: Bella terra, Bella gent: Model d’idealització de la figura femenina i poetitza els instants efímers.
• 1920: “L’oreig entre les canyes”: Composicions breus que pretenen extreure la poeticitat de tot allò que envolta l’ull observador del poeta o el que afecta el seu estat anímic. Hi ha un treball literari i de llenguatge impressionant.
• 1921: Carner marxa de Catalunya (exili), que després amb les conseqüències de la guerra civil va ser forçós. Continua col·laborant amb premsa i publica llibres. Li preocupa la condició de l’home, les virtuts i les limitacions de la persona humana, parla de records i enyorances. Les seves reflexions morals l’apropen a la realitat i troba solucions a les seves preocupacions.

  De 2 tipus: Humanes i transcendents

• 1925: El cor quiet: L’importen les coses senzilles i la contemplació filosòfica de l’existència. Parla del plaer que li proporciona la solitud quotidiana i les petites coses. És poesia que tendeix a l’abstracció amb un rerefons metafísic. Aquest llibre està escrit quan va marxar de Catalunya. Té una estructura molt rígida. Apareix la nit com un espai màgic en un parc poètic perquè la nit facilita una nova percepció del món que és vàlida per a la creació.
• 1939: És quan marxa primer a Mèxic i després a Bèlgica.
• 1970: Torna a Catalunya amb una salut dolenta (mort) i la guerra, la derrota i l’exili signifiquen l’esfondrament definitiu de la Catalunya ideal del noucentisme de principi de segle.
• 1941: Nabí: Etapa més metafísica. Tracta del destí de l’ésser humà. Parteix de la història bíblica del poeta Jonàs. Déu li encarrega a Jonàs que vagi a predicar a Nínive, però ell per por es desentén de l’encàrrec i marxa. Però una tempesta el va naufragar, se l’empassa una balena i per desig diví el durà cap al lloc d’on pretenia fugir.
• 1925: Llunyania: Són poemes d’exili. La pàtria com a valor interior. Aquests temes els tracta a “Absència” però entre mig hi ha “Arbres” que van passar els requisits legals necessaris (la censura). L’arbre simbolitza el suport moral arrelat.
• 1957: Poesia: S’entén com el punt d’arribada d’una trajectòria, per tant, no és estrany que la producció posterior sigui considerada un simple afegit final i se l’hagi valorat poc.