L'Obrerisme Anarquista i la Solidaritat Catalana (1905-1923)
L'Obrerisme Anarquista i la CNT (1910-1923)
L'any 1910 es funda la CNT (Confederació Nacional del Treball) per difondre l'anarquisme. La seva ideologia es basa en la independència del proletariat respecte a la burgesia i l'Estat. Tenen la voluntat de combatre el capitalisme, defensen l'apoliticisme del moviment obrer i l'abstencionisme electoral, i busquen la unitat sindical.
Líders i Evolució de la CNT
Els principals líders de la CNT van ser Salvador Seguí, Àngel Pestaña i Joan Peiró. Entre 1911 i 1914 es va produir la prohibició de la CNT, però el 1918, al Congrés de Sants, el sindicat va reafirmar el seu ideari.
La Vaga de la Canadenca i el Pistolerisme
El 1919 esclata la Vaga de la Canadenca: l'empresa paralitza el 70% de la indústria i deixa la ciutat sense electricitat gairebé dos mesos. Per posar fi a la vaga, els obrers arriben a acords per a una jornada laboral de 8 hores i augments de sous. Com que no es compleixen, es reprèn la vaga.
La patronal respon amb repressió i es crea el Sindicat Lliure amb l'objectiu de restar força i enfrontar-se a l'anarcosindicalisme. Les autoritats i policies organitzen bandes de pistolers per aturar vagues i assassinar dirigents obrers. Martínez Anido cobreix els pistolers i s'introdueix la llei de fugues: disparar als detinguts en cas d'intent de fuga.
Conseqüències del Conflicte
Les conseqüències van ser la radicalització dels posicionaments i l'activisme obrer, que atempta contra autoritats i forces d'ordre. Fins al 1923 es viu l'època del pistolerisme.
La Solidaritat Catalana i la Llei de Jurisdiccions
En un clima de tensió, el 1905 es produeixen els incidents del Cu-Cut!: un grup de militars assalten la seu de la revista i de La Veu de Catalunya a causa de l'aparició d'un acudit que l'exèrcit va considerar ofensiu. Davant el no-sancionament dels militars i la suspensió de les publicacions, s'aprova la Llei de Jurisdiccions (1906), que posava sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l'exèrcit o la unitat de la pàtria i els seus símbols, fossin fetes de manera oral o escrita.
Formació de Solidaritat Catalana
El rebuig a la Llei de Jurisdiccions va provocar una gran aliança de les forces polítiques catalanes: Solidaritat Catalana (1906), que incloïa carlins, republicans i federals. A les eleccions de 1907, els partits de la Solidaritat van presentar un programa conjunt, el Programa del Tívoli, que demanava la derogació de la Llei de Jurisdiccions i l'autogovern de Catalunya.
La Crisi de la Coalició
Les discrepàncies ideològiques entre conservadors i republicans van mostrar la feblesa de la coalició solidària. El 1909 es produeix la dispersió del moviment: la Lliga Regionalista veu bé la repressió, mentre que els republicans no.