Opcions del liberalisme al segle XIX: Moderats, Progressistes i més
Les diverses opcions del liberalisme
El sistema polític liberal va ser establert per la Constitució del 1837, articulat a través de dos grups polítics, moderats i progressistes. Amb el pas dels anys, a l'esquerra s'hi van formar els primers nuclis de demòcrates i republicans.
Els partits polítics del segle XIX no eren com els entenem actualment. No es tractava d'una ideologia sinó de la constitució i les agrupacions de personalitats al voltant d'algun notable.
Els moderats
Es definien com a "persones d'ordre". Eren un grup heterogeni format per terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors. Defensaven el dret de la propietat com a garantia de l'ordre que volien preservar i restringien el sufragi segons la riquesa dels electors. També defensaven la sobirania compartida entre les Corts i la Corona. Consideraven la llibertat com un bé individual, però hi feien passar davant els principis d'autoritat i d'ordre social. Desconfiaven de la participació de les masses en la política. Els seus líders eren Narváez i Murillo. Es mostraven partidaris de limitar els drets individuals i, finalment, defensaven la confessionalitat de l'estat.
Els progressistes
Es consideraven defensors de la llibertat. Hi predominava la mitjana i petita burgesia (artesans i comerciants). Es denominaven "l'esperit de reforma". Defensaven el principi de sobirania nacional com a legitimitat del poder i el predomini de les Corts en el sistema polític. Refusaven la intervenció de la Corona en la vida política. Els seus líders eren Juan Álvarez Mendizábal, Espartero i Joan Prim. Eren partidaris d'enfortir els poders locals. Mantenien el principi del sufragi censatari i propugnaven la necessitat d'una reforma agrària per posar fi a la propietat vinculada.
Altres partits i tendències
- Unión Liberal (1854): Neix com una escissió dels moderats. Pretenia constituir-se com a oposició centrista. Els generals Leopoldo O'Donnell i Francisco Serrano n'eren els líders. Era una unió amb finalitats de govern que agrupava els sectors descontents amb la política moderada.
- Partit Demòcrata (1849): Demanaven l'ampliació dels drets polítics a tota la població. Els seus membres eren partidaris de la sobirania popular, el sufragi universal masculí i de la Milícia Nacional. Exigien llibertat de culte. La seva força provenia de les classes populars urbanes.
- Republicanisme: El desprestigi de la monarquia d'Isabel II va nodrir el Partit Demòcrata. Contraris a la monarquia, defensaven la república com a opció variablement democràtica.