L'oposició al franquisme: dels anys 60 a la Transició
L'oposició durant els anys 70
Durant els anys 70, l'oposició va augmentar significativament. El causant va ser que l'antifranquisme va passar a ser un moviment de recerca per la llibertat i la democràcia sense una afinitat política concreta.
- Col·legis professionals: els arquitectes que denunciaven l'especulació urbanística i els advocats que volien acabar amb l'arbitrarietat policial, entre d'altres.
- Associacions de veïns i organitzacions ciutadanes: les demandes consistien en una millora en les condicions de vida.
- Moviments per la renovació pedagògica i cultural.
- Intel·lectuals i artistes: van fer actes de protesta contra les penes de mort decretades en el Procés de Burgos.
- Una part cada cop més gran del catolicisme: aquest sector es trobava molt distant a la dictadura; el 1968 es va crear una presó per a eclesiàstics i el nou Papa estava a favor de la democràcia.
- Comissions Obreres (CCOO): continuaven creixent com a organitzacions sindicals.
- Moviment estudiantil.
L'oposició política
- Els monàrquics: després que Joan Carles esdevingués successor, van aturar la seva activitat.
- Els demòcrata-cristians: són un nucli reduït d'oposició però influents.
- Els socialistes: en els quals hi havia moltes divisions.
- El Partit Comunista d'Espanya (PCE): que era el més nombrós i ben organitzat.
- Petites associacions marxistes radicals i maoistes.
L'any 1974 es va fer un intent d'unió i col·laboració entre les forces opositores i es va crear la Junta Democràtica, i un any més tard la Plataforma de Convergència Democràtica. Les dues iniciatives es van unir el 1976. Prèviament, s'havia creat la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya el 1969 i l'Assemblea de Catalunya el 1971.
L'oposició durant els anys 60
L'arribada del canvi generacional va fer que els joves que no havien patit la Guerra Civil i la repressió volguessin un canvi. Es va crear l'oposició interna del règim, la qual es va anar consolidant amb els sectors tradicionals i partits d'esquerra. A mesura que l'oposició augmentava, la dictadura esdevenia més repressiva.
El primer símptoma dels canvis va ser a la reunió IV del Congrés del Moviment Europeu a Munic el 1962. Aquí, els representants europeus van donar suport a la democràcia a Espanya, cosa que el règim va criticar durament.
Als anys 50 comença una petita oposició del món catòlic, quan uns grups varen denunciar les injustícies socials existents a causa de la jerarquia catòlica. Al mateix temps, el Vaticà marca una nova línia d'actuació acostant-se als pobres. L'any 1963, Aureli Maria Escarré critica a través del diari Le Monde la dictadura, apartant-la del cristianisme.
- L'any 1965 es generalitzen les protestes d'universitaris.
- L'any 1960 el moviment obrer es va anar convertint en un moviment sindical nou, amb militants comunistes i catòlics.
- L'any 1959 es crea l'ETA, una banda terrorista; el seu primer atemptat mortal el 1968 va anar contra el cap de la policia política de Guipúscoa.
- L'any 1960 es va enriquir el catalanisme antifranquista i el 1971 es va crear l'Assemblea de Catalunya, que era una plataforma unitària de l'antifranquisme.