L'oposició al franquisme i el ressorgiment social (1945-1951)

Segona etapa de l'oposició (1945-1947)

Entre 1945 i 1947, a causa del context internacional, es va crear una il·lusió per una hipotètica caiguda del règim. La possible intervenció dels aliats a Espanya va propiciar la creació de plataformes unitàries. El 1945 es va formar l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques, amb l'objectiu de restablir la legalitat republicana.

Aviat van sorgir dissidències entre les institucions unitàries. Una d'elles va ser que els sectors més reformistes i una part del PSOE consideraven inviable la instauració republicana a curt termini i van apropar-se als monàrquics, mentre que ERC, PSUC, PCE i un altre grup del PSOE defensaven la restauració del règim republicà. Un altre element de discrepància va ser la manera d'enderrocar el franquisme, ja que la majoria confiava en una intervenció aliada mentre que els anarquistes i comunistes confiaven en la insurrecció generalitzada de la població.

Tercera etapa de l'oposició (1948-1951)

Entre 1948 i 1951, hi va haver una desmoralització a causa de l'acceptació internacional de la dictadura. Cap potència estaria disposada a ajudar la causa democràtica i una revolta popular semblava quasi impossible; a més, la Guàrdia Civil i la policia franquista havien liquidat la resistència interior. Moltes forces polítiques van quedar desgastades o van desaparèixer. Va arribar una etapa on les organitzacions polítiques van vincular-se a lluites socials i reivindicacions de les classes populars.

El ressorgiment de la conflictivitat social

A finals de la dècada del 1940 van començar els primers moviments de protesta popular, a causa de la precarietat de les condicions de vida i de treball. Les primeres actuacions obreres van mostrar un clar rebuig al règim i eren fruit de les dures condicions laborals.

A partir del 1945 hi va haver els primers conflictes laborals deguts als baixos salaris. Això va anar seguit d'una sèrie de mobilitzacions destacades:

• 1946: Primera vaga general a Manresa.
• 1947: Vaga general al País Basc.
• 1951: L'acció més reivindicativa va ser la vaga de tramvies de Barcelona, deguda a la pujada del preu del bitllet.

El moviment estudiantil antifranquista

Alhora, el moviment d'estudiants també anava ressorgint. Com a protesta per les detencions, es va formar una assemblea lliure de més de 700 estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) que van ser sancionats. Aquest va ser l'inici d'un important moviment estudiantil antifranquista.