L'Oposició al Franquisme Tardà (1973-1975): Crisi, Sindicats i Moviments Socials
Context de la crisi i l'oposició al franquisme tardà
La crisi econòmica que va sorgir a partir de 1973 va tenir un gran impacte en l'economia espanyola, generant descontentament social i intensificant les tensions polítiques. Això va donar lloc a un creixent moviment d'oposició democràtica i nacionalista arreu del país.
El paper dels sindicats i els moviments socials
Moviments sindicals clandestins
Els moviments sindicals clandestins, com el PCE i CC.OO., van emergir com a actors clau en la lluita per la democràcia i els drets dels treballadors. Aquests moviments van promoure la democratització de les institucions laborals i van liderar protestes contra el règim autoritari de Franco.
Organitzacions veïnals
Durant la dècada del 1970 van sorgir altres moviments socials, destacant la gran importància dels moviments de les organitzacions veïnals, impulsades per una minoria polititzada que reclamava millors condicions de vida per als barris.
El canvi d'actitud de l'Església Catòlica
L'Església Catòlica, influïda pels postulats del Concili Vaticà II, va començar a mostrar una actitud crítica contra la dictadura. Aquest canvi es va reflectir en:
- La participació activa de diverses organitzacions catòliques com la JOC i la HOAC en les mobilitzacions.
- Una manifestació pacífica de 130 capellans a Barcelona el 1960.
L'oposició a l'Exèrcit: la UMD
La reivindicació democràtica va arribar també a les files de l’exèrcit, on un grup d’oficials va crear la Unió Militar Democràtica (UMD).
Recomposició de l'oposició política al franquisme
L’extensió de la conflictivitat social va donar lloc al creixement i recomposició de l’oposició política al franquisme. Els partits polítics van renovar els seus dirigents i les seves activitats.
El cas de Catalunya
A Catalunya, l'oposició estava ben organitzada amb entitats com el PSUC, el FOC i el MSC, entre d'altres. L'any 1974, es va formar la CDC, i tota aquesta oposició es va coordinar en la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya des de 1969.
El País Basc i l'impacte d'ETA
Al País Basc, el PNB va mantenir la seva estructura mentre que ETA adoptava una estratègia de lluita armada contra el franquisme des de 1968, augmentant els atemptats a partir de 1973.
El desembre d'aquell any (1973), l'assassinat de l'almirall Carrero Blanco per ETA a Madrid va marcar un punt d'inflexió clau. Carrero Blanco havia estat una persona important per mantenir la unió de totes les famílies franquistes i assegurar la continuïtat del règim després de la mort del dictador.