L'Oposició al Franquisme i la Transició Democràtica
L'oposició al franquisme
L'oposició antifranquista: guerra mundial i aïllament (1939-1951)
Acabada la guerra, es va reorganitzar de seguida la lluita armada contra el franquisme a diversos indrets d’Espanya: els maquis. Hi van participar organitzacions com la CNT en el camp sindical, el PSUC a Catalunya o el PCE a la resta d’Espanya. A Catalunya, a més, es van formar clandestinament el FNC (Front Nacional de Catalunya) i l'MSC (Moviment Socialista de Catalunya).
Els maquis van continuar la lluita a diversos indrets d’Espanya, sobretot a partir de 1944, quan França va ser alliberada. Aquell any va tenir lloc a la Vall d’Aran una batalla entre els maquis i l’exèrcit espanyol. A Catalunya, les actuacions dels maquis van finalitzar l’any 1960.
L'oposició durant la fi de l’aïllament i el canvi econòmic (1951-1963)
Amb la fi de l’aïllament internacional i la dura repressió policial a l’interior, l’oposició antifranquista pràcticament no va poder emprendre cap acció seriosa. Però l’empitjorament de la situació econòmica en el període 1957-1960 va provocar algunes manifestacions i vagues a la fi de la dècada dels 50. També van ser significatives les primeres protestes i vagues estudiantils universitàries entre els anys 1956 i 1975.
Pel que fa a Catalunya, destaquem d’aquests anys dos fets fonamentals:
- A l’exterior: L’elecció per part dels parlamentaris exiliats de Josep Tarradellas i Joan com a president de la Generalitat.
- A l’interior: Els incidents al Palau de la Música Catalana, coneguts com els Fets del Palau (19 de maig de 1960).
La transició a la democràcia (1975-1986)
El pas de la dictadura franquista a un règim democràtic (1975-1986) es va iniciar amb la mort de Franco, que va donar lloc a la proclamació de Joan Carles I com a rei. Un cop aprovada la Constitució de 1978, es van dissoldre el Congrés i el Senat i es va procedir a convocar noves eleccions, que van guanyar la UCD i el mateix Adolfo Suárez.
A Catalunya, però, en totes les eleccions legislatives sempre va quedar primer el PSC-PSOE, que configurà amb el PSUC i, més tard, amb Iniciativa per Catalunya, una majoria absoluta o relativa d’esquerres. El 1979 es van convocar les primeres eleccions municipals democràtiques des de feia més de 40 anys. El 23 de febrer de 1981, mentre al Congrés es votava un nou president del govern, Leopoldo Calvo-Sotelo, es va produir un intent de cop d’estat.