L'Oposició Antifranquista a Catalunya: De l'Exili a la Transició (1939-1975)

L'Oposició a Catalunya (1939-1959)

A l'exili, polítics catalans van mantenir la Generalitat com a institució legítima del poble català. **Josep Irla** en va ser president (successor de Companys). Posteriorment, a Mèxic, es va elegir president **Josep Tarradellas**, qui es mantindria fins a la reinstauració de la Generalitat. A l'exili, també es va dur a terme una tasca de **normalització cultural i difusió del fet català**. Destaquen intel·lectuals com el doctor **Josep Trueta** o el compositor **Pau Casals**.

A l'interior, el **Front Nacional de Catalunya** agitava el país. El **PSUC** lluitava en la clandestinitat. Els grups de joves cristians **CC (Crist-Catalunya)**, liderats per **Jordi Pujol**, van impulsar campanyes catalanistes i antifranquistes.

De la Fase Tecnocràtica a la Fi de la Dictadura (1959-1975)

L'oposició durant la fase tecnocràtica es va iniciar el 1962 amb el **Col·loqui de Múnic**, on es va fer una professió de fe democràtica. A la dècada del 1960, l'oposició va anar creixent, i la conspiració monàrquica va continuar.

El moviment obrer va actuar amb vagues i manifestacions, coincidint amb l'agitació en l'àmbit universitari.

Aquesta fase també va estar marcada per accions terroristes del **FRAP** (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota) i d'**ETA** (Euskadi Ta Askatasuna).

El **PCE** i el **PSOE** es van configurar com els partits més importants en la clandestinitat, excepte a Catalunya.

**Santiago Carrillo** liderava el PCE i **Felipe González** va accedir el 1974 a la secretaria general del PSOE.

• La Junta Democràtica (creada pel PCE)
• La Plataforma de Convergència Democràtica (impulsada pel PSOE)

L'Oposició a Catalunya (1959-1975)

Els Fets del Palau

La policia va detenir persones del públic que van cantar el **"Cant de la Senyera"** al Palau de la Música, entre els quals **Jordi Pujol**.

L'Oposició Política i Obrera

• El **PSUC** es va mobilitzar per la llibertat.
• **Comissions Obreres** es va consolidar com una organització sindical clandestina.

L'Oposició Popular i Cultural

• La societat civil catalana va promoure **iniciatives culturals** de consciència nacional i antifranquista.
• El **Moviment de la Nova Cançó** va ser un pilar fonamental.

L'Assemblea de Catalunya

Plataforma unitària que defensava quatre punts clau:

• **Llibertat**
• **Amnistia**
• **Estatut d'Autonomia**
• **Solidaritat** amb els pobles d'Espanya

La Mort de Franco i l'Inici de la Transició (1975)

**Francisco Franco** va morir el 20 de novembre de 1975.

Uns mesos més tard, es va iniciar la **Transició a la democràcia**, que portaria a la recuperació de les llibertats i a l'aprovació d'un nou Estatut d'Autonomia.