Oposició i Franquisme: Repressió i Adaptació

L'oposició democràtica i la repressió franquista

L'oposició social

• El moviment obrer: Van néixer les Comissions Obreres (CCOO), un moviment unitari, democràtic i reivindicatiu amb una orientació comunista. Les organitzacions d'inspiració catòlica, com HOAC, JOC i USO, van col·laborar amb el sindicalisme de classe i el 1974 l'Organització Internacional del Treball reconeixia els sindicats clandestins.
• Les revoltes estudiantils: La mobilització d'estudiants va convertir la universitat en un focus d'oposició permanent al franquisme. La pèrdua d'influència de la Falange va facilitar la desaparició del Sindicat Espanyol Universitari (SEU).
• El moviment veïnal: Es va manifestar contra els plans urbanístics, la mala qualitat dels habitatges protegits o la carestia de la vida.
• Una església renovada: El Concili Vaticà II va contribuir a una profunda renovació de l'església espanyola i a l'abandonament del nacionalcatolicisme.

L'oposició política

Partits i formacions polítiques van protagonitzar l'oposició al règim a l'exili i en organitzacions clandestines de l'interior. Al IV Congrés del Moviment Europeu a Munic el 1962 van ser convidats els opositors al franquisme. La premsa del Moviment va qualificar aquella reunió de "contuberni de Munic".

Els nacionalismes perifèrics van ser un referent de les forces de l'oposició. El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va agrupar les forces en la Taula Rodona. Al País Basc, es va afegir l'activitat terrorista d'ETA a l'oposició al règim franquista. La crisi del règim va facilitar la coordinació de l'oposició política a través de la Junta Democràtica d'Espanya i de la Plataforma de Convergència Democràtica impulsada pel PSOE, i el naixement de la Unió Militar Democràtica (UMD).

Els intents d'adaptació a la nova realitat

Nou impuls legislatiu

• La Llei de Règim Jurídic de l'Administració Civil de l'Estat, agilitza i modernitza l'administració i separa l'activitat del govern de la de l'estat.
• El 1958 va ser aprovada la Llei de Convenis Col·lectius i el 1971 la Llei Sindical.
• La Llei de Premsa de 1966 eliminava la censura prèvia i afavoria l'aparició de nous mitjans de comunicació.
• La Llei Orgànica de l'Estat, era una llei fonamental amb què el règim intentava atendre les exigències democràtiques de l'entorn europeu. Assegurava la monarquia segons la Llei de Successió de 1947.

Carrero Blanco posa en marxa l'"operació príncep", i nomena hereu al tron a Joan Carles de Borbó. El príncep jurava fidelitat a Franco, a les lleis fonamentals de l'Estat i als principis del Moviment.

Política exterior

Des del Ministeri d'Assumptes Exteriors es van millorar les relacions amb els països hispanoamericans i els Estats Units, i es va tractar amb el Regne Unit el tema de Gibraltar. La política d'Espanya s'havia ajustat a les directrius de l'ONU. El 1956 va concedir la independència al Protectorat del Marroc, el 1968 a Guinea i el 1969 lliurava Ifni al Marroc. El 1975, en plena agonia de Franco, Hassan II aprofita la crisi política espanyola per envair la zona fronterera amb l'anomenada "Marxa Verda".

El febrer de 1962 el govern espanyol sol·licitava a la CEE un acord d'associació que possibilitaria una futura integració. El juny de 1970 les dues parts signaven un acord preferencial que va resultar beneficiós per a Espanya.