L'Oposició a Primo de Rivera i la Gènesi de la Segona República (1923-1931)
L'Oposició a la Dictadura de Primo de Rivera i la Vertebració de la Segona República (1923-1931)
Les primeres organitzacions que Primo de Rivera va considerar il·legals van ser els sindicats anarquistes, com la CNT, entre d'altres. D'entrada, opcions republicanes i la Lliga Regionalista no van ser formacions polítiques que Primo de Rivera considerés il·legals. De fet, la Lliga havia donat suport al cop de Primo de Rivera. Fins i tot, alguns partits republicans no van veure amb mals ulls el cop d'Estat, com el PSOE i la UGT.
Molts sectors de la societat espanyola estaven farts de la política de tensió que s'havia produït des del 1914 fins al 1922. Hi havia gent d'esquerra que creia que a Espanya li calia una mà dura per solucionar els problemes del país.
L'Oposició a Catalunya
A Catalunya, l'oposició a la dictadura i a la monarquia es va manifestar, des del 1923 fins al final de la dictadura el 1930, en dues formacions principals: l'Estat Català (liderat per Francesc Macià) i la CNT. També existia el PRC (Partit Republicà Català), amb Lluís Companys, que durant els anys del pistolerisme i la dictadura va mantenir comunicacions molt intermitents amb el món dels anarcosindicalistes. A més, va tenir una certa connexió, molt puntual, amb l'Estat Català.
L'Intent d'Invasió de Prats de Molló (1925)
El 1925, hi va haver un intent d'invasió de Catalunya. Van intentar travessar des de la Vall d'Aran cap a Espanya per provocar una insurrecció global contra la dictadura de Primo de Rivera. No obstant això, just en creuar la frontera, van ser tots empresonats per la policia francesa. Van intentar convertir la seva detenció en un assumpte internacional. Macià va quedar projectat de cara a l'opinió pública com l'oposició a la dictadura de Primo de Rivera a Catalunya i va generar complicitat amb la CNT, fet important perquè era la gran central sindical amb més suport dels obrers de Catalunya.
L'Oposició a Espanya i el Pacte de Sant Sebastià
A Espanya, el 1925, alguns d'aquells sectors que havien donat suport inicialment a la dictadura de Primo, perquè creien que potser s'establiria l'ordre, van començar a retirar el seu suport. Bona part de les formacions republicanes i del propi Partit Socialista van començar a participar en conspiracions contra el mateix Primo de Rivera i contra la monarquia.
Del 1926 al 1929 es van produir una sèrie de conspiracions a les quals també s'hi van afegir els monàrquics liberals. Als sectors radicals s'hi van sumar republicans, alguns dirigents socialistes, monàrquics liberals i van començar a aparèixer militars liberals i, fins i tot, alguns republicans. L'oposició a Primo tenia una vessant conspirativa i una vessant política, que es concretaria en l'anomenada Aliança Republicana. Fins i tot, els republicans catalanistes hi van participar en aquesta Aliança, i d'aquí en sortiria la iniciativa del Pacte de Sant Sebastià (1930-1931), una reunió clandestina amb l'objectiu de posar les bases del que podria ser un futur estat republicà espanyol.
Hi van assistir diferents grups nacionalistes bascos i catalans, socialistes, republicans i fins i tot els comunistes. Aquesta reunió va tenir sentit en el moment en què, el 1931, Primo de Rivera es va quedar sense suport dels partits ni del rei, fet que va animar l'oposició a celebrar la reunió a Sant Sebastià.
La Caiguda de la Dictadura i la Transició
Quan Primo de Rivera va dimitir, el que es va fer va ser preguntar al rei: «I ara què? Mantens una dictadura monàrquica o què?». El que li van aconsellar liberals, conservadors i regionalistes catalans, a través de Cambó, gran defensor de la supervivència del rei, va ser que el millor per no complicar la situació era tornar a establir les garanties constitucionals com el 1923, i «si te he visto no me acuerdo», és a dir, tot el que havia passat entremig havia estat un forat negre.
Si es restablien aquestes garanties, volia dir que s'havia de restablir el Parlament? S'havien de restaurar el Parlament, els Ajuntaments... La manera de solucionar aquesta situació era convocar eleccions a tot, però de moment, van restaurar els Ajuntaments amb els regidors existents i les diputacions provincials igualment. El Parlament no el van tocar. I van dir que el que havien d'aconseguir eren unes eleccions. El problema era que el sistema parlamentari espanyol funcionava pel torn de partits.
Les Eleccions Municipals de 1931 i la Proclamació de la República
El primer que van fer va ser convocar eleccions municipals per veure qui guanyava, el 12 d'abril de 1931. D'aquelles eleccions en va sortir la proclamació de la República i l'enfonsament del règim.
El Panorama Polític Català
A Catalunya, el discurs de republicans contra monàrquics en les eleccions també va existir, però el joc de partits que hi van participar no seguia la disciplina espanyola. A Catalunya hi havia el mateix que a la resta d'Espanya, però eren formacions independents. Existia, d'una banda, la Lliga Regionalista amb Cambó, que era l'opció política de continuïtat de la Monarquia. I de l'altre costat, l'alternativa era una organització catalanista d'esquerres republicana, Acció Catalana, que era una escissió de la Lliga Regionalista.
La Proclamació de la República a Catalunya
Quan van tenir lloc les eleccions municipals, a Barcelona ciutat, la candidatura favorita, que era Acció Catalana, es va enfonsar i va ser derrotada estrepitosament per una coalició republicana-socialista, ERC-USC (Unió Socialista de Catalunya). Van ser els caps del partit d'ERC els qui van proclamar la República: Francesc Macià des de la Diputació Provincial (futura Generalitat) i Lluís Companys des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
ERC, inicialment i durant tota la República, no va ser un partit independentista. Va ser sobretot un partit republicà federal, però va ser la fusió de moltes sensibilitats d'esquerres i catalanistes. Estava formada pel PRC (la més majoritària), per Estat Català (la més reduïda) i per un grup de periodistes que havien creat un diari anomenat L'Opinió, els quals es definien com a laboristes i entre els quals hi havia Josep Tarradellas.
Aquests tres grups es van coalitzar en ERC, amb la premissa que si obtenien un bon resultat es constituirien en partit; en cas contrari, cadascú seguiria pel seu costat. Finalment, es van constituir com a partit durant el període de 1931 a 1939, i patiria al seu interior moltes tensions. Macià en seria el cap del partit, i també hi trobem gent que es considerava separatista, però no eren extremadament independentistes. Els unia la idea que Catalunya només podia existir en una Espanya republicana federal.