L'organització i el comerç a les ciutats medievals
L'estructura de la ciutat medieval
Al centre de la ciutat hi havia una plaça, i al voltant d'aquesta s'alçaven els grans edificis: l'ajuntament, el mercat, la llotja i la catedral. Els nobles, i a vegades els monarques, es feien construir palaus luxosos als centres urbans.
La majoria de l'espai l'ocupaven els habitatges amb patis i horts, però també hi havia hospitals, escoles, hostals i una gran quantitat d'edificis religiosos. Les cases s'agrupaven per barris, que reunien la població segons la procedència, la religió o l'activitat artesanal. Els carrers eren estrets, bruts i no tenien ni voreres ni clavegueram.
Fora de la ciutat van anar creixent els ravals, barris de gent humil quan no quedava espai dins dels murs; també hi havia monestirs que originaven nuclis de població petits.
La societat urbana
A les ciutats hi havia molta gent que no depenia dels senyors feudals i que es dedicava al treball artesanal; aquest grup social es va anomenar burgesia, i es dividia en dos grups. A més dels burgesos, hi havia nobles i eclesiàstics, que eren rics que fixaven la seua residència a la ciutat. També hi havia molta gent humil: artesans, criats, gent sense ofici i captaires. Finalment, s'hi acostumaven a establir minories de jueus que vivien en comunitats independents.
El govern de la ciutat
Al començament van formar assemblees per governar, després es van triar magistrats que estaven dirigits per un alcalde. Amb el temps, els rics van formar un grup privilegiat per governar anomenat patriarcat urbà.
El comerç i les rutes marítimes
Les fires eren uns mercats de dimensions considerables que es feien periòdicament i on es comerciava amb grans quantitats de productes. Les ciutats, els monarques i alguns senyors locals, interessats en el creixement del comerç, van decretar lleis per a protegir els mercaders.
Per a les llargues distàncies, es transportaven les mercaderies pel mar i els oceans, gràcies a la gran capacitat i velocitat dels vaixells:
- Ruta del Mediterrani: Connectava les ciutats de les costes italianes i espanyoles amb els ports del Pròxim Orient i amb l'Imperi Bizantí. Importaven productes de luxe (seda i espècies) i exportaven teixits, armes i ferramentes.
- Ruta de l'Atlàntic i el Bàltic: Anava des de Lisboa i els ports castellans del Cantàbric fins als ports del mar Bàltic. S'hi transportava llana, vi, pells, fusta i blat.