L'Organització de la Pau i els Tractats de Pau després de la Primera Guerra Mundial

L'Organització de la Pau

LS CATORZE PUNTS DE WILSON

Al gener de 1918, el president dels Estats Units, Woodrow Wilson, va formular catorze punts en què assenyalava els principis que havien de regir l'ordenació d'Europa després de la guerra. Les seves idees eren:

• Llibertat de navegació i de comerç → Ja que l'atac alemany a vaixells neutrals havia sigut precisament el motiu de l'entrada dels Estats Units a la guerra.
• Reconeixement del dret dels pobles a l'autodeterminació → Va conduir a la dissolució dels imperis plurinacionals i al disseny d'un nou mapa d'Europa. Aquest dret no es va aplicar a les colònies.
• Renúncia a la diplomàcia secreta → La qual es culpava de l'inici de les hostilitats, encara que en realitat mai deixaria de practicar-se.
• Fundació d'una Societat de Nacions → Per a solucionar els conflictes de manera pacífica.

Els alemanys van dirigir a Wilson la petició d'armistici amb l'esperança de negociar amb ell una pau més benigna d'acord amb aquests punts. No obstant això, en les negociacions va prevaler finalment la postura francesa, més intransigent, que exigia reparacions pels danys que havia tingut.

ELS TRACTATS DE PAU

Les negociacions que van posar fi a la Gran Guerra es coneixen com la pau de París, encara que els diferents tractats que estipulaven les condicions imposades a cadascun dels derrotats conserven el nom dels palaus propers a la capital francesa on es van signar:

• Tractat de Versalles → Alemanya es va veure obligada a assumir la responsabilitat de la guerra. A més de tornar Alsàcia i Lorena a França, havia de pagar reparacions. També va perdre territoris a l'est: Prússia Oriental quedava aïllada del resta del país pel corredor de Danzig, que proporcionava a Polònia una nova sortida al Bàltic. Alemanya va lliurar les seves colònies, i se li va imposar la desmilitarització de Renània i la reducció de l'exèrcit i dels arsenals.
• Tractat de Saint-Germain-en-Laye → L'Imperi austrohongarès es va desmembrar. Va néixer l'estat de Txecoslovàquia, que integrava minories alemanyes i hongareses. Sèrbia, ara Iugoslàvia, incloïa croats, bosnians i eslovens. Itàlia només va obtenir petits guanys territorials.
• Tractat de Trianon → Romania va créixer amb territoris d'Hongria i de Rússia. Hongria i Àustria quedaven reduïdes a petits països sense sortida al mar.
• Tractat de Neuilly → Bulgària va haver de lliurar a Grècia la costa que posseïa a l'Egeu.
• Tractat de Sèvres → L'Imperi otomà va desaparèixer i va ser substituït per la República turca. Els seus territoris àrabs van ser repartits com a mandats entre britànics i francesos.

EL BALANÇ DE LA GRAN GUERRA

La Primera Guerra Mundial va produir la mortalitat més elevada coneguda en un conflicte fins llavors, amb 10 milions de vides humanes perdudes, a més de 20 milions de ferits i invàlids.

Europa va quedar molt afeblida políticament i moralment. Encara que els vencedors conservaven, i fins i tot augmentaven, els seus imperis, la missió pacificadora utilitzada com a coartada per a la colonització quedava desmentida.

S'ha dit que aquesta guerra va ser el 'suïcidi d'Europa', el declivi posterior del qual va contrastar amb l'auge de potències no europees, com Estats Units o Japó.

La pau també va estar plena d'errors. Un d'aquests fou que va arribar massa tard, quan ja hi havia tants odis i desitjos de revenja acumulats que va resultar impossible establir un ordre durador.

L'immens anhel pacifista no va resistir ni una generació. Una de les raons d'aquest fracàs va ser la feblesa de la Societat de Nacions.

Aquesta havia nascut greument compromesa perquè el seu impulsor, el president Wilson, no va aconseguir la participació dels Estats Units, on aflorava un sentiment aïllacionista. Tampoc s'hi va invitar l'URSS, i països derrotats com Alemanya i Turquia no hi van ser admesos fins anys més tard.