Organització Política a la Baixa Edat Mitjana: Institucions de la Corona de Castella i Aragó
La organització política i les institucions: la coronació de Castella i la consolidació de l'autoritat: Un dels trets polítics més destacats de la baixa Edat Mitjana a Castella és el fortalecimient del paper de la monarquia. A aquest reforçament hi va contribuir l'extensió a Europa d'una teoria de l'origen diví del poder. A això s'hi va afegir la reintroducció del dret romà com a base de les lleis. Aquesta extensió de l'autoritat reial no va satisfer els nobles, que van intentar rebel·lar-se contra la monarquia.
L'organització de l'Estat castellà: En l'evolució de l'Estat, el més significatiu és el desenvolupament de les seves funcions. El Consell Reial servia de consulta i suport del rei. El 1371 es va regular la funció de justícia, en crear-se l'Audiència, un tribunal que el 1442 es va establir a Valladolid amb el nom de Chancilleria. La cort incloïa una sèrie de càrrecs i oficials dels reis, com l'almirall, el majordom...
La funció que es va establir i que va anar guanyant importància va ser la hisenda. L'augment dels ingressos fiscals va tenir una gran importància en el fortalecimient de la Corona: impostos com l'alcabala (sobre les compravendes).
L'organització territorial es va consolidar durant l'època d'Alfons X, mitjançant la divisió del regne en set províncies (adelantaments o merindades). Alfons XI va regularitzar el govern de les ciutats mitjançant regiments, el 1345. A poc a poc hi va haver més corregidors, oficials del rei per intervenir en els conflictes.
Les Corts de Castella: Les Corts tenen el seu origen el 1188, quan el rei de Lleó va convocar representants de les ciutats. Ràpidament es va consolidar la costum de repetir aquesta convocatòria, i van servir per aprovar subsidis a la Corona.
La Corona d'Aragó: els regnes i el pactisme: La Corona d'Aragó no era un estat únic, sinó una unió de regnes, que tenien institucions i lleis diferents; per això, i per altres factors, va tenir una gran debilitat política. Els privilegiats van aprofitar la situació: el 1283 les Corts aragoneses i catalanes van impulsar Pere III a jurar el Privilegi General. Aragó va acceptar la jurisdicció del Justícia Major, un càrrec assignat a un noble que, a la pràctica, defensava els privilegis davant del rei. Es va configurar un model de funcionament polític: el pactisme. La Diputació del General va passar a dir-se Generalitat i es va convertir en el govern de Catalunya. En cada regne el rei tenia un lloctinent que dirigia l'administració territorial. (El 1344 Pere IV va dictar les Ordenances de la Casa Reial.) Les Corts eren organismes de control sobre la Corona i estaven dominades per la noblesa i el clero, que també prenien decisions.