Organització Política i Territorial de Catalunya i la UE

Organització Política i Territorial de Catalunya.

La delimitació del territori català: els límits de Catalunya quedaren establerts al XIII (des de Pirineus fins a Cinca a l’oest). Està dividit en 2 parts, repartides entre França i Espanya: Catalunya Nord, que forma part de França i forma un departament amb Pirineus Orientals, i Catalunya, que és una comunitat autònoma espanyola amb cap administrativa a BCN. Territori de cultura catalana: Aragó, País Valencià, Illes Balears, Sardenya (Països Catalans).

Organització de Catalunya en comarques. Les bases de Manresa deien que la divisió de Catalunya hauria de ser comarques. N’hi ha 38 comarques i 9 regions. Al 1936 s’aprova i es treu al 1939 per la guerra civil; després, la constitució deixa a les comunitats autònomes crear organització i la divideixen en comarques. Té els fonaments jurídics a la llei de l’organització comarcal de Catalunya, la llei estableix que les comarques han de tenir un consell comarcal (consellers, regidors) amb competències (sanitat, serveis, ensenyament). La divisió comarcal de 87 va crear 3 comarques: Pla d’Estany, Pla de Ribagorça, Pla d’Urgell i reconeixement de la personalitat pròpia del Vall d’Aran.

Organització territorial en vegueries. 41 comarques eren excessives per a la planificació del territori; la Generalitat proposà la creació de set grups de comarques (vegueries) i s’aprovà la llei, per tant, eren set vegueries + Vall d’Aran. El consell de vegueries s’ha d’encarregar de les funcions que són prestar assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica al municipi, sobretot als que tenen menys capacitat. Una dificultat va fer que s’hagués de suspendre la llei de vegueries.

Formació i Organització Política i Territorial de la UE

La construcció europea es produeix després de la 2a guerra mundial, quan Europa estava destrossada. Algunes persones van dir que calia fer alguna cosa per evitar que es tornés a produir un conflicte. Un dels enfrontaments entre França i Alemanya era el control de Sarre (activitats mineres i siderúrgiques); per evitar que aquesta rivalitat provoqués problemes, es crea la Comunitat Europea del Carbó i l’Acero, millorant la relació entre França i Alemanya. Els bons resultats de la CECA van fer que altres països volguessin fer-ho en altres sectors, per tant, creen els Tractats de Roma amb 2 organitzacions: (Comunitat Econòmica Europea CEE) i (Comunitat Europea de l’Energia Atòmica). Aquest tractat tenia com a objectiu la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital. Els estats de la CEE volien més vincles polítics i socials, i es va fer el Tractat de la UE (Tractat de Maastricht).

Estructura de l'organització europea en 3 àrees:

• Comunitària: instaurar la unió monetària i econòmica amb la creació del Banc Central Europeu i l'€ com a moneda. Promou la cooperació en diversos temes.
• Política Exterior i Seguretat Comuna: les relacions de la UE es faran unitàries i actuarà en conjunt en temes de seguretat i defensa (drets humans, democràcia).
• Àrea de Justícia i Afers Interns: cooperació judicial i policial en narcotràfic, terrorisme, tràfic.

Amb el Tractat de Lisboa es fan normes per millorar el funcionament de les institucions europees (es fixà en 750 eurodiputats), reforçant els drets fonamentals dins la UE. Les decisions del Consell Europeu han de ser aprovades per una doble majoria. La Comissió Europea es redueix fins a un nombre de comissaris de dos terços.

Les ampliacions de la UE: per accedir a la UE cal assolir condicions i negociar fins a ser considerat candidat; cal ser d’un estat europeu i complir requisits dels criteris de Copenhaguen, que són: criteri polític: l’estat ha de tenir institucions polítiques estables amb democràcia, estat de dret i respecte dels drets; criteri econòmic: economia ferma i viable; cebal comunitari: conjunt de lleis i objectius polítics i econòmics que el candidat ha d’acceptar i assumir com a propi.