Els Orgànuls Cel·lulars i el Sistema Endomembranós

El Sistema Endomembranós i els Orgànuls Cel·lulars

El Reticle Endoplasmàtic (RE)

El reticle endoplasmàtic (RE) és un sistema membranós compost per una xarxa de sàculs aplanats o cisternes i sàculs globosos o vesícules. Constitueix un únic compartiment amb un espai intern que rep el nom de lumen. Se'n distingeixen dos tipus principals:

Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER)

Presenta ribosomes a la seva cara externa (anomenada cara citoplasmàtica) i està format per cisternes comunicades entre si. Presenta vesícules de transport i es comunica amb el REL i amb l'espai intermembranal de l'embolcall nuclear. Les seves membranes són més primes que les plasmàtiques i disposen de proteïnes encarregades de fixar els ribosomes.

Funció bàsica: sintetitzar proteïnes i fosfolípids que formen la membrana, així com sintetitzar proteïnes de secreció (que generalment són glicoproteïnes). Les proteïnes són sintetitzades pels ribosomes de la membrana, mentre que els fosfolípids se sintetitzen a partir dels seus precursors procedents del citosol. Les proteïnes de membrana i els fosfolípids passen a formar part de la mateixa membrana del RER.

Reticle Endoplasmàtic Llis (REL)

No conté ribosomes i està constituït per una xarxa de túbuls units al RER que s'expandeix per tot el citoplasma. S'hi sintetitzen gairebé tots els lípids que formen les membranes cel·lulars; aquests lípids s'incorporen a la monocapa citosòlica de la membrana del REL i es difonen cap a l'altra monocapa. Es transporten a altres orgànuls mitjançant proteïnes de transferència o mitjançant vesícules.

Altres funcions: destoxificació cel·lular (transforma les substàncies tòxiques en productes menys tòxics i fàcilment eliminables per la cèl·lula) i participació activa en la contracció dels músculs estriats.

L'Aparell de Golgi

Forma part del sistema endomembranós cel·lular i està format per dictiosomes, que són agrupacions en paral·lel de sàculs discoïdals anomenats cisternes. Presenta una polaritat amb diferent estructura i funció:

• Cara cis: orientada cap al RER; rep les vesícules de transició procedents de l'embolcall nuclear i del reticle endoplasmàtic.
• Cara trans: orientada cap a la membrana citoplasmàtica.

Els lisosomes són vesícules petites derivades del sistema que contenen enzims digestius destinats a actuar en els vacúols digestius.

Funcions de l'aparell de Golgi:

• Maduració, acumulació, transport i secreció de proteïnes procedents del RE.
• Glicosilació de lípids i proteïnes.
• Síntesi de polisacàrids.

Els Vacúols

Orgànuls delimitats per membrana que desenvolupen diverses funcions essencials:

• Acumular una gran quantitat d'aigua.
• Emmagatzemar substàncies específiques de reserva o rebuig.
• Transportar substàncies a l'interior de la cèl·lula.

Els Mitocondris

Orgànuls energètics delimitats per una doble membrana:

• Membrana mitocondrial externa: llisa i molt permeable; deixa passar moltes molècules gràcies a la presència de porines.
• Espai intermembranós: espai existent entre les dues membranes.
• Membrana mitocondrial interna: conté els enzims que formen la cadena respiratòria.
• Matriu mitocondrial: espai intern que conté els enzims responsables de l'oxidació del piruvat, del cicle de Krebs i de la β-oxidació dels àcids grassos.

Els Cloroplasts

Orgànuls vegetals que contenen el pigment fotosintètic clorofil·la (de color verd) i duen a terme la fotosíntesi, procés utilitzat per a sintetitzar matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.

Funcions: obtenció d'energia química en forma d'ATP, síntesi de glúcids i formació de precursors dels lípids.

Altres tipus de plastidis relacionats inclouen els cromoplasts (que contenen diversos pigments) i els leucoplasts (incolors).

El Nuclèol

Corpuscle esfèric no delimitat per membrana, constituït principalment per àcid ribonucleic (RNA) i proteïnes. Està dividit en dues zones:

• Zona fibril·lar: situada a l'interior, constituïda per RNA nucleolar.
• Zona granular: situada a la perifèria, constituïda per RNA ribosòmics en formació.

Funció: fabricar RNA nucleolar, el qual es processa i es converteix en els diferents RNAr imprescindibles per a la formació dels ribosomes.

El Mètode de Feulgen

És un mètode de tinció específica que empra colorants bàsics per a l'estudi del material nuclear. Permet diferenciar clarament les regions fortament tenyides (heterocromàtiques) de les regions dèbilment tenyides (eucromàtiques).