Origen i teories de l'estat, democràcia i pensament polític

Origen

Política: a la Grècia antiga era concebuda com l'art de viure en societat.

Filosofia política: estudi de l'organització i de la convivència en societat. Formula judicis sobre elements acceptables o no d'idees polítiques.

• Ésser humà social per naturalesa.

Thomas Hobbes, Sigmund Freud → l'ésser humà NO és social per naturalesa.

• Per interès.
• Ésser egoista: veu en altres enemics o mitjans per aconseguir objectius.

Aristòtil: l'ésser humà és social per naturalesa → pot desenvolupar les seves possibilitats.

Concepte d'estat

Sobirà: encarregat de mantenir l'ordre i l'estabilitat.

• Trets de l'estat:

Té poder territorial:

• L'estat està limitat per fronteres.
• Tothom al territori està sotmès a les normes d'aquest.

És sobirà: el màxim sobirà té autoritat suprema.

Encarregat de mantenir l'ordre: funció principal.

Necessitat i origen de l'estat

• Estat no necessari: anarquisme

Moviment polític que defensa la idea d'un estat innecessari.

L'estat és vist com instrument per oprimir el poble → pocs acaparen la riquesa de tots.

Bakunin i Proudhon: estat innecessari → es pot organitzar la vida social prescindint d'una estructura estatal.

Consideren l'ésser humà bo per naturalesa.

• Estat necessari

L'estat monopolitza la força.

Limita i controla brots de violència: evita tensions i conflictes.

Promou el bé comú.

Teories contractualistes (s. XVIII)

Segle XVIII: desenvolupament de les teories del contracte social.

Thomas Hobbes

• «L'home és un llop per a l'home» → al estat natural no es respecten drets.
• Els individus atorguen drets al sobirà → estat autoritari.
• L'estat és un pacte → el pacte es trenca si el sobirà incompleix la seva part.

John Locke

• Homes amb drets naturals: vida, llibertat i propietat privada.
• Atorguen drets perquè l'estat tingui un poder representatiu.
• En contra de l'autoritarisme reial → defensa la divisió de poders.
• Divisió de poders: legislatiu, executiu i federatiu.

Jean-Jacques Rousseau

• Argumenta la dificultat de l'estat natural per satisfer necessitats → defensa la democràcia directa.

John Stuart Mill

• «L'estat és un mal, però mal necessari» → afavoreix la convivència i brinda seguretat.
• L'estat només ha d'organitzar la societat, no les vides privades.

Origen de la democràcia

• Atenes: figures rellevants com Soló i Pèricles.
• 322 a.C.: la conquesta macedònica elimina la democràcia atenesa.
• Democràcia directa amb deficiències:

• Drets i privilegis restringits: dones i metecs no podien votar.
• L'opinió popular podia ser manipulada per demagogs.

Sofistes

• Mestres de la democràcia.
• Aportaven noves idees acollides per la joventut.
• No tenien dret a participar en la política de la ciutat.
• Ensenyaven oratòria → els alumnes aprenien a parlar en públic.
• Defensaven el relativisme.

Sòcrates

• Defensa la veritat immutable i única.
• Considera els sofistes com a demagogs.

Naixement de la ciència política moderna

• Renaixement: Maquiavel

• El príncep.
• Dóna independència a la política respecte de l'ètica.
• Les raons de l'estat i els criteris ètics són diferents.
• L'estat és producte de l'acció humana.
• L'estat pot ser estudiat de manera experimental.

Maquiavel: conclusions

• L'estat és l'art de conquerir i mantenir el poder.
• El príncep no ha de confiar en la fortuna.
• El príncep ha de basar-se en la intel·ligència.

Pensament liberal

• John Locke

• Defensa el parlamentarisme.
• Proposa la divisió de poders: executiu, federatiu i legislatiu (tothom sotmès a les lleis promulgades pel poder legislatiu).

Liberalisme

• Garantir un marc legal que protegeixi els drets individuals, el lliure intercanvi i respecti regles de competència econòmica.
• Els ciutadans persegueixen interessos personals sense intervenció de l'estat en els mercats.
• Defensor de les llibertats civils: dret a la vida, a la propietat i a la llibertat.
• Llibertat de mercat: l'economia com a nucli de la societat.

Adam Smith

• Defensa la llibertat de mercat.
• La riquesa de les nacions: l'estat ha d'assegurar el creixement econòmic.
• Accions de l'estat limitades a protegir l'ordre i les condicions per al mercat.
• Defensa la no intervenció de l'estat en l'economia → el benestar depèn de diversos factors:

• Egoisme individual: l'intercanvi es basa en el fet que el consumidor vol pagar el mínim i el productor vol guanyar el màxim → l'interès fa que arribin a un acord just.
• Llei de l'oferta i la demanda: reguladora del mercat.
• Divisió i mecanització del procés productiu: major productivitat = costos a la baixa → preus inferiors / produir més i obtenir beneficis.

• Factors interconnectats.
• Mà invisible: justifica la llibertat econòmica sense intervenció estatal.
• El lliure mercat s'autoregula sense intervenció de l'estat → la cerca de l'interès individual contribueix al benefici global.

Marxisme

K. Marx: defensa l'existència de classes dominants i classes dominades.

Les classes dominades prenen consciència i es revelen → provoquen la substitució del sistema econòmic.

• Societat capitalista

Classe explotadora: burgesia.

Classe explotada: proletariat.

Marx vol acabar amb l'explotació de l'home per l'home → proposa un sistema que no permeti que ningú sigui explotat.

Proposa una anàlisi científica: permet superar i eliminar les classes socials.

• Proposta d'anàlisi científica

Analitza l'ésser humà → considerat com a animal de treball; les persones acaben sent mercaderia → alienació.

Alienació: privar els homes de la seva llibertat i eliminar la seva condició humana.

Solució: canviar l'estructura econòmica.

La transformació social comença per un canvi en el model econòmic.