L'Origen de l'Univers: Del Caos del Big Bang a la Formació de la Terra

Escena Primera: El Caos i el Big Bang

«Què hi havia abans?» Aquesta pregunta que tothom es formula algun cop en la seva vida, no té una resposta clara. No se sap què va originar, o més ben dit, com es va originar la creació de l'espai, el temps i la matèria. És incerta la seva procedència, però hi ha una teoria que actualment és la que té més pes científicament: s'anomena el Big Bang.

El Big Bang és el moment en què les nocions d'espai, de temps i també de matèria tenen sentit. Es pot definir com el moment en què una massa uniforme de matèria, espai, temps i llum, on cap d'aquests elements es podia identificar, explota, fent que l'univers comenci a agafar forma. Aquesta visió de la creació de l'univers té certes semblances amb el relat religiós de la Bíblia, quan diu que d'una massa uniforme on tot estava barrejat, Déu crea la llum, l'aigua...

Proves de la Teoria del Big Bang

La teoria del Big Bang es recolza en observacions i sistemes matemàtics. Algunes de les proves principals són:

• El continu moviment d'expansió de les galàxies, que s'allunyen les unes de les altres.
• L'edat de l'univers.
• Els fòssils còsmics i els àtoms.

Aquests fòssils de l'espai, per dir-ho d'alguna manera, són fenòmens físics les característiques dels quals ens permeten reconstruir el passat. Com per exemple, l'estudi dels fotons de llum que viatgen per tot l'univers des dels primers temps.

Un altre tipus de fòssils són els àtoms d'heli. Si les estrelles fossin eternes i la llum que emeten no s'acabés mai, aquesta llum seria infinita. El cel, doncs, hauria de ser lluminós, però en canvi no ho és: és obscur. Sabem que és obscur perquè les estrelles no sempre han existit.

L'univers està en contínua expansió i organització des de la teòrica explosió del Big Bang.

Escena Segona: L'Organització de l'Univers

Fa milions d'anys, tot estava format per una massa informe, però poc a poc tots els components d'aquesta massa es van anar agrupant i donant forma a noves estructures.

El primer segon del Big Bang se situa fa uns quinze mil milions d'anys. L'univers era llavors una massa on la matèria es trobava sotmesa a altíssimes temperatures, però quan es va anar refredant, es van anar succeint les primeres combinacions.

Tot en l'univers està sotmès a un canvi constant, però la força subjacent és la mateixa que en el començament dels temps.

Les estructures no poden agrupar-se quan la temperatura és molt elevada. Per això, l'agrupació de les matèries durant el Big Bang va succeir quan la matèria es refredava.

La Formació de Galàxies

I les galàxies, com es van crear dintre d'aquest aldarull? La resposta és senzilla, però alhora, com tot, és teòrica: per la força de la gravetat. Els nuclis capturen electrons al camp que queda lliure i d'aquesta manera es poden arribar a formar estructures de gran escala. Però, com que tot és una teoria, no es coneix ben bé la certesa d'aquest període.

Els planetes tenen forma rodona degut a l'actuació de la força de la gravetat sobre ells. Però, per què les estrelles no cauen atretes per la força de la gravetat? Les estrelles no cauen perquè el Sistema Solar gira entorn a la Via Làctia. Aquest moviment rotatori fa que els cossos es mantinguin en una òrbita i no caiguin. Això també explica que les galàxies s'allunyin les unes de les altres.

Escena Tercera: La Terra i l'Aparició de la Vida

L'univers es refreda, però les estrelles augmenten la seva temperatura. Les estrelles amb més massa brillen molt més i esgoten el seu combustible (nitrogen) en alguns milions d'anys. Un cop acabat, es tornen a contreure.

A més a més, en les estrelles també s'han creat el centenar d'elements atòmics que coneixem a la natura. Quan les estrelles moren, apareixen uns residus que es contrauen en un forat negre, i els àtoms de les estrelles que moren es dispersen en l'espai.

L'Aigua Líquida i la Posició Estratègica de la Terra

El nostre planeta és l'únic que posseeix aigua en estat líquid. Aquesta aigua procedeix de quan la Terra es va formar i de cometes que van caure a la Terra i estaven constituïts solament per gel. La posició de la Terra és estratègica per al cicle de l'aigua, ja que gràcies a la distància que ens separa de la nostra estrella, és a dir, el Sol, l'aigua es manté en estat líquid. A més, és la força de la gravetat la que permet que es quedi a la Terra.

El carboni és molt important per poder explicar l'evolució de la Terra. El carboni és l'àtom ideal per crear construccions moleculars, ja que reuneix les condicions apropiades per establir connexions fortes, indispensables per a la vida. Aquesta vida que afavoreix el carboni no va arribar amb la formació dels planetes, sinó que van passar prop de mil milions d'anys, ja que les condicions no van ser favorables abans, en el moment de la creació.

L'evolució de l'univers és uniforme. Fins i tot podem pensar que les condicions per a la vida que es van donar a la Terra podrien donar-se o haver-se donat en qualsevol altre punt de l'univers, però és un fet que encara no s'ha pogut provar.