Origen de la vida i classificació dels éssers vius: biologia
Generació espontània: teoria que defensava que la vida podia aparèixer de matèria inerta. Redi (1668): va demostrar que, en pots de carn oberts i tapats, les larves provenien de les mosques. Needham (1745): va bullir brou i hi van aparèixer microorganismes; defensava la generació espontània. Spallanzani (1765-1767): va bullir el brou durant més temps i va tancar els recipients; no hi apareixien microorganismes. Pasteur (1861): amb matrassos de coll de cigne, entrava aire però no microorganismes, i va refutar la generació espontània. Arrhenius (1903): panspèrmia, la vida podria haver arribat de l'espai. Oparin (1924) i Haldane (1929): síntesi abiòtica, formació de molècules orgàniques a la Terra primitiva. Miller-Urey (1953): van simular les condicions de la Terra primitiva amb gasos, aigua i descàrregues elèctriques; van obtenir aminoàcids, però no vida. Joan Oró (1961): va sintetitzar adenina. Món de l'ARN (anys 80): l'ARN podria haver aparegut abans que l'ADN i les proteïnes.
Bioelements: elements químics dels éssers vius. Primaris: C, H, O, N, P, S (96%). Secundaris: Ca, Na, K, Mg, Cl. Oligoelements: Fe, I, Zn, necessaris en quantitats molt petites. Carboni: forma 4 enllaços covalents. Oxigen: normalment 2. Nitrogen: normalment 3. Hidrogen: 1. Electrons de valència: electrons de la capa més externa de l'àtom.
Electronegativitat: capacitat d'atreure electrons compartits. Catió (+): perd electrons. Anió (-): guanya electrons. Enllaç iònic: transferència d'electrons i atracció entre ions (NaCl). Enllaç covalent: comparteixen electrons. Covalent polar: compartició desigual (HCl). Covalent apolar: compartició equitativa (H₂). H₂O: molècula polar, amb O δ- i H δ+. Pont d'hidrogen: atracció feble entre molècules polars. Van der Waals: atraccions molt febles entre molècules. Interaccions hidrofòbiques: les molècules apolars s'agrupen en aigua per evitar-ne el contacte; són importants en les membranes cel·lulars.
Woese (1977; tres dominis el 1990): Bacteria, Archaea i Eukarya. Bacteria: procariotes unicel·lulars. Archaea: procariotes; algunes són extremòfiles. Eukarya: eucariotes amb nucli definit. Procariotes: sense nucli delimitat. Eucariotes: amb nucli delimitat. Monera/eubacteris: unicel·lulars, es reprodueixen per bipartició; alguns són patògens o descomponedors. Arqueobacteris: halòfils (sal), metanògens (metà), termoacidòfils (calor i acidesa). Protoctistes: eucariotes; algues autòtrofes i protozous heteròtrofs. Fongs: eucariotes heteròtrofs, amb paret de quitina, hifes i miceli, i reproducció per espores. Plantes: eucariotes pluricel·lulars autòtrofes; briòfits (molses), pteridòfits (falgueres), gimnospermes (llavors no protegides) i angiospermes (llavors dins del fruit). Animals: eucariotes pluricel·lulars heteròtrofs.
Taxonomia: ciència que classifica els éssers vius. Linneu (1735): taxonomia moderna i nomenclatura binomial. Taxons: domini, regne, fílum, classe, ordre, família, gènere, espècie. Espècie: organismes capaços de produir descendència fèrtil. Nomenclatura binomial: gènere amb majúscula i nom específic amb minúscula (Homo sapiens).
Nivells d'organització
Àtom: element químic (C, O). Molècula: àtoms units (H₂O). Orgànul: part de la cèl·lula (mitocondri). Cèl·lula: unitat bàsica de vida (neurona). Teixit: conjunt de cèl·lules (muscular). Òrgan: conjunt de teixits (cor). Sistema/aparell: conjunt d'òrgans (digestiu). Organisme: ésser viu (persona).
Ordre: àtom → molècula → orgànul → cèl·lula → teixit → òrgan → sistema → organisme.