Orígens i Consolidació del Catalanisme Polític (1833-1923)
El catalanisme polític sorgeix durant la primera etapa de la Restauració Borbònica, degut al sistema polític canovista (centralista) basat en una organització política, econòmica i administrativa centralista. En aquesta fase s’assenten les bases ideològiques i organitzatives del catalanisme polític per accedir al poder en una segona etapa (1901 – 1923).
Hi ha tres tradicions diferents en què es basava el catalanisme polític:
1. La Renaixença: Moviment Cultural i Literari
La Renaixença és un moviment apolític, bàsicament literari i cultural, que es divideix en dos sectors:
Renaixença Culte
Arcaïtzant, partidària d’un català medievalista. Pretenia aconseguir que el català es convertís en una llengua literària. Comença el 1833 amb Oda a la Pàtria d’Aribau.
El 1859 es creen els Jocs Florals i també es publiquen molts estudis científics que tractaven sobre l’art, el folklore, etc.
Renaixença Popular
Defensava el català que es parlava al carrer com a llengua literària. Els autors més importants són Frederic Soler, conegut amb el pseudònim “Pitarra”, que va escriure obres de teatre humorístic, i Anselm Clavé, que va escriure cançons i cors.
També es van fundar molts diaris i revistes dins d’aquest corrent, ja que tenien molt de ressò i els Jocs Florals es van popularitzar. Defensaven la identitat catalana com a base del catalanisme polític.
2. Valentí Almirall i el Catalanisme Progressista
El catalanisme progressista, urbà i laic, va ser liderat per Valentí Almirall. Era un republicà federal i membre important del Partit Federal Republicà de Pi i Margall. Catalunya era una regió que havia d’estar dins d’una federació espanyola.
El Primer Congrés Catalanista (1880)
El 1880, Valentí Almirall crea el Primer Congrés Catalanista. La primera idea del Congrés era aglutinar les diferents tendències catalanistes (conservadors, progressistes, Renaixença, etc.) i la segona era superar l’enfocament literari i cultural per abordar l’acció política (sobretot enfocada a la Renaixença). Almirall creia que era necessari fer això per poder crear un partit polític amb un programa catalanista.
Creació del Centre Català (1882)
El 1881, Almirall abandona el PDRF i se centra exclusivament en el catalanisme. El 1882, crea el Centre Català, una entitat política que no es presenta a les eleccions. Aquest reivindicava la llengua catalana, el dret civil català, el proteccionisme i la divisió comercial de Catalunya.
El Segon Congrés Catalanista (1883)
El 1883, organitza el Segon Congrés Catalanista amb l’objectiu de fer una crida als polítics catalans perquè abandonessin els partits dinàstics i s’unissin al Centre Català i, així, poder organitzar un partit catalanista amb cert prestigi.
El Memorial de Greuges (1885)
El 1885, el Centre Català presenta un document: el Memorial de Greuges. Aquest tenia com a objectiu ser entregat al rei Alfons XII però, davant la seva mort, va ser entregat a la reina regent. El Memorial denunciava el centralisme espanyol i demanava un impuls a la vida regional. També reclamava el proteccionisme, el dret civil català, etc. Va ser el primer document unitari del catalanisme i va significar una aproximació de la burgesia catalana al catalanisme. El seu interès principal era la defensa del proteccionisme. Per tant, la burgesia s’interessa i s’uneix al catalanisme.
Publicació de Lo Catalanisme (1886)
El 1886 es publica Lo Catalanisme, un llibre que recull les bases ideològiques del catalanisme progressista de Valentí Almirall.
Exposició Universal (1888) i declivi d'Almirall
El 1888 es va celebrar l’Exposició Universal de Barcelona, on diferents països van venir a la ciutat a representar els seus aspectes més importants. Valentí Almirall s’oposa a la celebració d’aquesta exposició, ja que ho veia com un acte centralista perquè creia que Espanya només mostraria aspectes d’Espanya i no de Catalunya. Tot i així, hi va haver una il·lusió col·lectiva per a celebrar-la. L’oposició d’Almirall davant aquest acte i el seu projecte transversal van ser dues causes del seu declivi com a líder del catalanisme.
El seu projecte transversal intentava ajuntar les necessitats de totes les tendències, però això va suposar que la majoria d’obrers veiessin aquest projecte massa catalanista i que a la burgesia catalana que va intentar atraure, els semblés massa radical. Al final, aquest projecte no acontentava a ningú.
Escissió del Centre Català i la Lliga de Catalunya (1887)
El 1887, hi va haver una escissió del Centre Català per part d’un grup de polítics conservadors, que van fundar la seva entitat política: la Lliga de Catalunya (1887). Entre ells hi havia: Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba, etc.
La Lliga de Catalunya considerava que el projecte de Valentí era massa radical, tot i coincidir en la defensa del catalanisme. Aquesta entitat política, tot i durar poc, va crear el 1888 una carta que portava el missatge a la reina regent demanant una autonomia per a Catalunya.
El 1889 es va fer una campanya en defensa del codi civil català davant el debat que unificava tots els codis penals espanyols a Espanya (Madrid).
El 1895, el Centre Català va desaparèixer.