Orígens i Consolidació del Catalanisme: De la Restauració a les Bases de Manresa
Orígens i Consolidació del Catalanisme
El Catalanisme Conservador
El Catalanisme Tradicionalista: Torras i Bages
Al llarg de la Restauració, i després que la Santa Seu donés suport a Alfons XII, el clergat va buscar un espai dins del liberalisme més conservador. D'aquí va sorgir el moviment cultural vigatanisme, impulsat per membres d’institucions eclesiàstiques.
Hi va haver un acostament del clergat català al catalanisme conservador. Les figures clau d'aquest moviment van ser Jaume Collell i el bisbe Josep Morgades, els quals van intentar cristianitzar un moviment que abans no era cristià. Una de les seves iniciatives va ser la celebració del mil·lenari de Montserrat, i van exigir que tots els bisbes fossin catalans.
El bisbe de Vic va defensar un catalanisme d’arrels cristianes. L’any 1892 va publicar La Tradició Catalana, on defensava que l’esperit de Catalunya es basava en la família, la propietat i la religió, i que no volia un canvi social.
Tot aquest moviment defensava el protagonisme que havia de tenir el clergat en el canvi de la societat catalana i volia mantenir els principis d’un catalanisme tradicionalista i basat en el cristianisme.
Es buscava el regeneracionisme per part del clergat.
La Unió Catalanista i l’Assemblea de Manresa
L'any 1891, Narcís Verdaguer i Callís, un dels dirigents de la Lliga de Catalunya, va fundar la Unió Catalanista, amb la intenció de crear una federació de grups, associacions, ateneus i publicacions.
La finalitat era crear un programa comú per a tots els grups catalanistes.
El primer acte de la Unió Catalanista va ser una assemblea de delegats a Manresa l'any 1892 per aprovar un programa polític anomenat Bases per a la Constitució Regional Catalana. Aquest document, més conegut com a Bases de Manresa, reconeixia la sobirania de Catalunya i defensava el restabliment de les antigues institucions del país.
Dos Projectes per a Catalunya
A la darreria del segle XIX, les dues propostes principals per al reconeixement de la identitat catalana eren: crear un estat català dins d'una república federal espanyola, o bé dotar Catalunya d'òrgans d'autogovern propis.